Un estudi revela les condicions precàries del col·lectiu temporal
Un informe elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) posar de manifest la realitat que molts treballadors estacionals han d'enfrontar-se cada hivern. La investigació, presentada aquest dijous i basada en una enquesta a 313 persones, destaca com dues qüestions són les més crítiques: l'habitatge insuficient i les diferències salarials respecte als residents.
> "El 35% dels participants identifica l'amuntegament o la manca d'intimitat com un dels problemes més importants durant la seva estada al país."
Aquesta dada no és només una xifra; reflecteix la quotidianitat de qui treballa en sectors clau com l'hostaleria, la restauració i el turisme. Quan finalitza el contracte, molts d'aquests professionals es troben sense lloc on viure, ja que més de la meitat (43%) depèn directament de l'empresa per allotjar-se en habitacions d'hotel o alberg.
La realitat dels pisos compartits i les despeses
La dependència laboral condiciona profundament la vida privada. A part del 8% que viu en pisos proporcionats, els temporers solen compartir espais reduïts: de mitjana dues persones per habitació. El cost d'aquest allotjament s'ascendeix a uns 383 euros mensuals, una despesa pesant sobre ingressos que sovint no cobren el salari mínim.
A més, la precarietat es tradueix en jornades extenses. Gairebé vuit de cada deu treballadors han fet hores extraordinàries durant la temporada, sense assegurar sempre rebre la compensació deguda. No obstant això, un 67% dels enquestats ha aconseguit estalviar diners, motiu pel qual el 58% vol tornar per fer una altra temporada.
Diferències salarials que impacten l'estabilitat
L'informe també constata disparitats econòmiques significatives. En el sector de la restauració, els temporers guanyen en mitjana 167 euros mensuals menys que els residents. Aquestes diferències poden arribar als 590 euros en ocupacions tècniques i semiprofessionals.
Els investigadors matitzen que no es tracta automàticament de discriminació, sinó que també intervenen l'experiència professional o les possibilitats de promoció. Tanmateix, el context d'Andorra requereix una mirada crítica: un sistema econòmic que necessita mà d'obra externa però que ofereix condicions residencials i laborals molt per sota dels estàndards europeus.
L'estudi conclou que cal ampliar l'anàlisi per incloure les persones en situacions administratives irregulars o amb menys de cinc anys de residència, un col·lectiu invisible que probablement pateix encara més. Sense mesures urgents, la vulnerabilitat continuarà creixent mentre es prepara una nova temporada turística.