Drets Privacitat alerta sobre l'ús de la Carta Digital
El compte @DretsPrivacitat ha desaconsellat públicament fer servir la Cartera Digital del Govern, motiu que és la gestió de les dades personals per part de l'Administració. Aquesta posició s'ha fet pública a través de les xarxes socials el passat 15 d'octubre.
> "Vist com s'incompleix la llei de protecció de dades de forma sistemàtica per part de l'Administració pública (bodycams, iPads, transferències internacionals, dades de mobilitat, etc.), la recomanació és no utilitzar la cartera digital del Govern. No transmet gaire confiança",
ha publicat el compte en un missatge que posa en dubte la nova eina just després que l'Executiu anunciés tenir 25.067 usuaris registrats, prop d'un terç de la població resident.
Crítica sense detalls específics sobre incidències
El missatge destaca que hi ha incompliments recurrents de la normativa en diferents àmbits, com ara l'ús de bodycams o les transferències internacionals. No obstant això, Drets Privacitat no concreta quins casos específics relacionats amb la plataforma motivarien aquesta recomanació ni assenyala cap incidència de seguretat confirmada.
La Cartera Digital ja compta amb més de 25.000 usuaris
Un any després de la seva posada en funcionament, l'aplicació acumula 25.590 autenticacions mensuals. Aquesta dada es va confirmar el passat dia 16 d'octubre quan el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, presentava una nova actualització.
La versió més recent incorpora novetats com la credencial del carnet d'animal de companyia o un sistema per validar credencials mitjançant codis QR temporals. Tot i això, l'alerta sobre la privacitat suggereix que el creixement en nombre d'utilitzadors podria no compensar els riscos percebuts pel públic.
Context institucional a Andorra
La situació es desenvolupa en un entorn on les institucions gestionen grans volums de dades de mobilitat i informació sensible. La recomanació d'abstenció reflecteix una tensió entre la promoció digital impulsada pel govern i la desconfiança ciutadana respecte a l'ús real dels seus drets fonamentals.