El doctor Ivà Ibáñez alerta que no podem evitar morir, però sí influir en com envellim

El Dr. Ivan Ibáñez, especialista amb més de 23 anys d'experiència en medicina de l'esport i metabolisme, ha explicat recentment els pilars fonamentals per allargar la vida útil sense caure en falses promeses científiques.

La diferència entre viure molt i viure bé

Segons el metge andorrà, l'objectiu real no és simplement augmentar les xifres del calendari sinó retardar al màxim l'aparició de malalties. Si una persona arribés als 80 o 85 anys amb mala salut, hauríem fracassat en la missió de la medicina preventiva.

"No podem deixar d'envellir, però sí influir en la velocitat a la qual envellim", ha afirmat Ibáñez. Ell sosté que les bases no han canviat: una bona nutrició, exercici físic, descans i gestió emocional continuen essent els pilars inalterables.

Eliminar abans d'optimitzar

El doctor adverteix contra la febre per buscar noves tecnologies sense cobrir les bases. "Abans de començar a buscar què ens pot ajudar a viure més, sempre dic que el més important és eliminar aquells factors que ens poden escurçar la vida", ha destacat.

Aquests factors tòxics inclouen el sedentarisme, els hàbits tabàcics i l'estrès crònic. Només quan aquests elements estan controlats cal passar al següent nivell: optimització mitjançant recursos tecnològics o suplementació.

La infància comença en l'úter

L'envelliment té arrels molt antigues, fins i tot des de l'estada fetal. El que menja la mare i el seu nivell d'estrès poden marcar el desenvolupament del nen a llarg termini.

Ibáñez indica que ja als 8 o 10 anys es pot iniciar una prevenció efectiva, especialment en cas de sobrepès o obesitat. Un nadó que creix amb un pes adequat i baix nivell de greix està reduint el risc futur de malalties cròniques.

Evidència científica sobre les estratègies

Per al doctor, només calen eines amb evidència científica sòlida. L'exercici físic esdevé la primera línia d'actuació, abans de considerar altres tecnologies com la hipòxia intermitent.

Aquesta última tècnica simula condicions d'alta muntanya per estimular mecanismes d'adaptació en repòs, actuant pràcticament com un "mimètic" de l'esport. No obstant això, el metge recalca que sense una base d'exercici real, aquests tractaments tenen un abast limitat.

L'estudi del metabolisme i la biologia individual

Gràcies als analitzadors de gasos per respiració, es pot conèixer l'edat biològica d'un pacient sense punxades ni inhalacions perilloses. Aquesta prova revela si el cos és metabòlicament flexible o contraindica pràctiques com el dejú intermitent.

També permet determinar a quines pulsacions cada persona utilitza millor els greixos o els carbohidrats, adaptant l'entrenament per perdre pes o controlar la insulina en pacients diabètics. El VO₂ màx., consum màxim d'oxigen, serveix com a indicador global de l'estat del sistema cardiorespiratori.

Conclusió: respatller els fonaments

La medicina de la longevitat no és una font de miracles ni d'inmortalitat. És un camí que requereix disciplina diària i eliminació dels factors nocius abans de contemplar solucions tecnològiques avançades.

Com ha conclòs el Dr. Ibáñez: "L'exercici físic és l'estratègia amb més evidència científica per afavorir la longevitat".