Dos bombers d'Andorra dominen el repte vertical a Barcelona

La Torre Diagonal de Barcelona ha acollit un esdeveniment que va demostrar no només la força física, sinó també l'estratègia i la gestió del cansament dels efectius dels Bombers d'Andorra. Guillem Campeny i Xavi Capdevila van ser els protagonistes principals d'aquesta jornada.

De la modalitat de foc a la victòria esportiva

L'intenció inicial era clara: participar en la prova amb el vestit complet, inclouent l'equip de respiració autònoma (ERA), el casc i les botelles. No obstant això, un cop finalitzada aquesta primera ascensió, els organitzadors van proposar als dos efectius que també poguessin disputar la modalitat esportiva.

> "Ens havíem apuntat a la modalitat de bombers, amb tot el vestit de foc, el casc i la botella. Quan hem acabat, ens han proposat que també podíem fer la modalitat esportiva i hem dit que sí", explica Campeny.

La decisió va resultar encertada: Guillem Campeny ha estat el més ràpid en ambdues categories.

La clau és gestionar l'esforç, no només córrer

L'ascensió inicial, portant entre 20 i 25 quilos de material a sobre, la va completar en 4 minuts i 22 segons. Aquesta càrrega obliga a dosificar les forces des del primer esglaó.

> "Quan puges amb tot l'equip, les cames et cremen un munt", reconeix Campeny.

En canvi, la segona pujada, realitzada sense equipament, va permetre rebaixar el temps fins als 3 minuts i 2 segons. Curiosament, per a ell aquesta prova resultà encara més dura físicament degut al ritme cardiovascular elevat.

> "Jo he patit més a la segona", admet Campeny.

Estratègia de prudència després del viatge

Abans d'afrontar el repte barceloní, els dos bombers van fer una prova prèvia als Bombers d'Andorra, utilitzant les seves instal·lacions. L'experiència va revelar que pujar 24 pisos requereix una estratègia diferent.

> "Vam fer una pujada sortint forts i, quan vam arribar a la quarta planta, vam pensar: ostres, n'haurem de fer 24", recorda Campeny.

Per això, van optar per començar amb prudència i incrementar progressivament l'intensitat. Guillem havia participat mai en una cursa vertical d'aquestes característiques ni seguit una preparació específica prèvia al viatge; la seva base física prové dels entrenaments habituals de la feina.

> "Al final, com a bombers, ens entrenem, ens encanta entrenar i per la feina hem d'estar 'a tope' físicament", explica Campeny.

Repercussions per al paisatge urbà andorrà

Aquesta preparació podria resultar útil també a Andorra, especialment en municipis com Escaldes-Engordany, on la construcció de torres d'alçada ha transformat el paisatge. La possibilitat d'haver d'intervenir en aquest tipus d'edifici converteix l'experiència guanyada a Barcelona en un exercici pràcticament vital.

Campeny prefereix, però, que aquesta situació no s'esdevingui mai: "Esperem tots que no faci falta". Més enllà dels cronòmetres i les victòries, destaca l'ambient trobat a Barcelona compartint experiència amb efectius d'altres cossos.

> "És una manera de provar-te, de mantenir-nos motivats i de tenir objectius a nivell físic", explica Campeny.

La companyonia és fonamental en aquesta professió on la confiança mútua és indispensable. El que havia començat com una experiència esportiva compartida ha acabat amb un doble triomf per als Bombers d'Andorra.