Per Dolors Ballestà
Soc gran, sí, però encara m’agrada baixar al centre caminant. Surto de casa sense pressa, saludo la gent que conec i m’aturo a mirar un aparador si alguna cosa em crida l’atenció. Hi ha dies que sembla que no he fet res d’especial i, en canvi, torno amb mig Andorra al cap.
Fa un temps vaig començar unes classes de memorització. Ens fan jugar amb paraules, imatges i petites històries per recordar coses. A la primera sessió em vaig pensar que me’n sortiria fatal; ara, quan vaig cap al centre, intento recordar el nom de tres carrers, el color de dos portals i què havia d’anar a comprar. Això últim encara és el més difícil.
M’està anant molt bé perquè em diverteix i em dona ganes de parar atenció. L’altre dia vaig recordar els cinc objectes d’un exercici i vaig oblidar el paraigua al cafè. La professora diu que la memòria millora amb la pràctica. Jo dic que el paraigua també ha d’aprendre a tornar sol.
El millor del passeig és que no tinc cap rècord per batre. Baixo, camino, faig un parell d’encàrrecs i torno contenta. I si algun dia oblido per què havia sortit, sempre puc dir que era per gaudir del camí.
Dolors Ballestà · El racó de la Dolo