Enderrocaran un conjunt residencial a només 11 quilòmetres del Principat

La decisió de demolir veint-i-un pisos situats al municipi francès de l'Hospitalet-près-l'Andorre ha generat una polèmica entre les institucions locals i els responsables d'un organisme públic. El conflicte es produeix en un entorn muntanyenc, a 1.450 metres d'alçada, on el clima és particularment exigent.

> «Amb el pas del temps, aquests habitatges han esdevingut impossibles de llogar. Hem passat de 20 pisos ocupats fa trenta anys a una desocupació total», ha assegurat Thierry Tourtoulou, director general de l'OPH de l'Arieja.

El responsable d'aquesta entitat pública explica que actualment no existeix cap demanda per part dels veïns ni sol·licituds externes per ocupar els immobles. Aquest absentisme fa inviable la seva conservació en les condicions actuelles, ja que el manteniment resulta econòmicament insostenible.

Una inversió milionària sense retorn social

El cost de rehabilitar l'edifici és un dels arguments principals per justificar-ne la destrucció. L'OPH calcula que recuperar els 21 habitatges requeriria una inversió d'3,5 milions d'euros, una quantitat aproximada a 167.000 euros per unitat.

L'organisme considera difícil justificar aquesta despesa pública quan els pisos estan buits i el règim d'habitatge social francès limita les possibilitats de destinar-los a altres perfils de residents. Per al responsable municipal, Arnaud Diaz, alcalde de l'Hospitalet-près-l'Andorre, conservar habitatges és una qüestió estratègica per al futur d'una localitat que lluita contra la despoblació.

Una paradoxa territorial evident

La situació contrasta amb la crisi de l'habitatge que viu Andorra. Mentre el Principat pateix una greu escassetat d'habitacions i uns preus de lloguer molt elevats, a només 11 quilòmetres del seu terme es planteja enderrocar un conjunt residencial perquè fa anys que ningú no els vol ocupar.

Aquesta disparitat posa en relleu les diferències estructurals entre la zona fronterera francesa i el Principat, on la manca de pisos disponibles constitueix un dels principals problemes socials. La decisió final ha provocat una tensió clara entre l'administració local que vol mantenir els actius per evitar el declivi demogràfic i l'organisme públic propietari dels immobles.