Del Govern d'Antoni Martí al de Xavier Espot: la llarga ombra dels escandals
La transició del govern liderat per Antoni Martí al comandament de Xavier Espot no ha suposat una ruptura neta amb el passat, sinó que Demòcrates per Andorra (DA) ha mantingut com a eix central els discursos d'estabilitat i prosperitat. No obstant això, quan deixem de banda les paraules oficials per analitzar expedients, contractes i fluxos econòmics, emergeix un panorama molt més complex.
Interessos familiars i opacitat patrimonial
La investigació porta als interessos empresarials vinculats a l'entorn familiar d'Espot. Registres espanyols mostren la presència de societats com Boigons, Liguria Immobles, Entremesaigües i Boigons Hispania, amb capitals socials milionaris que han patit reorganitzacions freqüents. Aquesta estructura s'entrellaça amb el grup Júlia, l'escissió del negoci immobiliari i connexions històriques documentades en els Papers de Panamà.
> "Quan el Govern regula l'habitatge i la inversió, cal poder verificar declaracions d'interessos i controls."
A Platja d'Aro es va registrar una transmissió immobiliària del 2024 amb tractament municipal previst per al 2026. A Cambrils, un expedient sobre el tramvia identifica propietats de Boigons Hispania implicades en metres quadrats d'expropiació i ocupacions temporals.
La crisi de la BPA: decisions polítiques amb conseqüències
La segona gran peça del mosaic és la Banca Privada d'Andorra (BPA). El març de 2015, l'avís de FinCEN precipità una intervenció institucional que va portar a la creació de l'AREB i Vall Banc. Segons informacions publicades, abans del col·lapse, familiars d'Espot reunien un 5,4% de participació en BPA.
Un any després, FinCEN retirà formalment les mesures especials, però la reestructuració ja havia pres el seu camí. La venda a J.C. Flowers va tancar l'etapa més crítica, tot i que es mantenen interrogants sobre què van conéixer els responsables andorrans durant l'anomenada Operació Catalunya.
Crítiques internes al partit Demòcrates per Andorra
La història de DA conté episodis difícils d'esborrar amb màrqueting institucional. Meritxell Mateu deixà l'escó arran del cas BPA i rebé una condemna per corrupció confirmada el 2023. La sortida de Jordi Alcobé sacsejà el govern anterior, mentre que Eric Jover protagonitzà polèmiques fiscals.
Després de cada crisi, cal preguntar-se: quines normes s'enduriren? Quins controls es reforçaren?
Grans negocis i concessions dubtoses
Passant als grans negocis, el concurs del casino adjudicat inicialment a Jocs SA, presidida per Ventura Espot, acabà travessant decisions reguladores adverses. A Encamp, debats sobre SAETDE, Pas de la Casa i Grau Roig mostren l'impacte que poden tenir concessions de dècades sobre el patrimoni comunal.
El cas Grifols resumeix una altra manera de governar: s'anuncià un centre de recerca a Ordino amb 25 milions d'euros previstos per al 2021, però el projecte es cancel·là definitivament en el 2024. Què va costar preparar-lo? Com s'avaluaren els riscos?
El contrast entre propaganda i realitat social
Mentrestant, al carrer, el contrast és brutal. Andorra pot exhibir capitals i grans inversions, però una part dels seus treballadors no pot assumir el preu de l'habitatge. S'hi afegeixen interrogants sobre el deute públic, el futur de les pensions, la CASS, el finançament dels partits i els nomenaments a empreses públiques com FEDA.
Xavier Espot no pot presentar-se eternament com un nou començament. Va formar part dels governs anteriors i després ha liderat el mateix projecte. Quinze anys de poder mereixen comptes, documents, memòria i responsabilitats.