Dafnis Balduz: l'obra que qüestiona les polítiques socials
L'intèrpret Dafnis Balduz protagonitza demà al vespre, a les 20.30 hores, la representació del monòleg 'Qui va matar el meu pare' a l'Auditori Rocafort de Sant Julià d'Andorra. Aquesta obra forma part de la 69a Temporada de Teatre i s'emmarca en un context on Balduz reflexiona sobre les contradiccions familiars i socials.
De la novel·la a l'escair
La idea va sorgir després que el protagonista llegís la novel·la d'Édouard Louis, una obra amb fort component autobiogràfic. El text li va atrapar per la relació tensa entre pare i fill, marcada per contradiccions profundes.
> "Vaig pensar que seria interessant convertir-la en un monòleg",
dia Balduz sobre el projecte que finalment es va tirar endavant amb Pau Roca com a director de l'obra al Festival Grec.
El conflicte generacional i social
L'argument gira entorn d'un pare arrelat en una homofòbia fruit de la seva educació, que viu una lluita interna quan descobreix que el seu fill és homosexual. La peça mostra com aquest home evoluciona fins a qüestionar tot allò li havien ensenyat.
Malgrat que cada vegada menys famílies tenen dificultats per acceptar l'homosexualitat, Balduz considera que la temàtica segueix sent vigent. Critica especialment els partits polítics que defensen posicions gravíssimes contra les persones homosexuals.
Una metàfora política i social
El títol de l'obra funciona com una metàfora: qui mata el pare és, d'alguna manera, la societat i sobretot les decisions polítiques que afecten negativament a la classe treballadora. L'autor original denuncia com aquestes mesures han agreujat les dificultats de persones en situacions similars.
Preocupació per els drets socials
Balduz manifesta una clara preocupació pel retrocés dels drets socials. Segons ell, quan l'objectiu és privatitzar al màxim els serveis només milloren les condicions de vida d'uns pocs.
> "Per això em costa entendre que un treballador pugui votar partits d'ultradreta i donar suport unes polítiques que el perjudiquen",
admet l'actor en una entrevista recollida per la informació original.
Un repte actoral singular
En aquest monòleg, Balduz interpreta diversos personatges: el fill narrador, però també el pare, la mare i el germà gran. Ho fa només mitjançant la veu i el cos, sense canviar-se de vestuari. El repte rau en trobar uns codis perquè el públic identifiqui ràpidament cada personatge.
L'experiència ha estat descrita com molt divertida i enriquidora per a un sol actor que assumeix tota la responsabilitat dramàtica.