Alerta lingüística: s'exigeix acabar amb les derogacions a l'obligació del nivell mínim
Les entitats Cultura Activa i la Plataforma Andorrana per la Llengua han posat sobre la taula una demanda urgent al govern d'Andorra. El seu objectiu és frenar el declivi de l'ús públic del català en un país on, segons les pròpies xifres recollides pels agents lingüístics locals, vuit persones per cada deu canviem automàticament a la llengua castellana fins i tot quan sabem que l'altra persona entén perfectament el nostre idioma.
> "Les dades mostren una realitat preocupant: vuit de cada deu andorrans canvien d'idioma encara que l'interlocutor entengui el català. Cal més conscienciació ciutadana per mantenir la nostra llengua en les converses quotidianes del país", ha manifestat Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa, davant la necessitat d'invertir recursos en polítiques de foment i educació lingüística.
La postura intransigent sobre el requisit A1
Per a Guillem Fiñana, president de la Plataforma Andorrana per la Llengua, la solució passa per una aplicació rigorosa sense marges de maniobra. El dirigent qüestiona directament l'existència d'excepcions lingüístiques i s'oposa fermament a qualsevol flexibilització del requisit actual.
Segons Fiñana, el nivell A1 exigint als professionals és ja una mesura massa baixa que ha de ser elevada immediatament. L'alcalde d'aquesta plataforma adverteix amb contundència sobre els riscos legals i socials si es continua permetent la deriva normativa.
> "Justificar excepcions per causes de força major acabarà buidant de contingut la norma", alerta Guillem Fiñana. Si s'eximeixen col·lectius específics, com ara metges o professors, aquesta exigència idiomàtica perdrà tota la seva efectivitat i es convertirà en una lletra morta sense cap valor real.
La pressió social creix mentre les organitzacions civils demanen un canvi de rumb immediat que tingui com a objectiu principal reforçar el paper del català com a única llengua oficial d'ús públic i administratiu.