Corts examina si es pot executar una ordre judicial italiana sobre el patrimoni d'una família de Palerm
El Tribunal de Corts ha celebrat ahir un ple extraordinari amb l'objectiu de determinar si Andorra haurà de donar compliment a una resolució emesa per la justícia italiana. La qüestió centra en els actius situats al Principat vinculats presumptament a vincles d'una família del poble de Palerm, situada a l'àrea metropolitana de Milà, amb investigacions sobre possibles connexions amb la màfia siciliana.
La vista ha estat marcada per una intensa discrepància entre la defensa dels afectats i el Ministeri Públic. Els representants legals han impugnat fermament la decisió italiana, mentre que els fiscalistes han defensat l'execució de les mesures preses a Itàlia dins del marc de la cooperació judicial internacional.
> «Corts no pot tornar a jutjar els fets investigats a Itàlia, però sí que ha de verificar si la resolució està motivada i si els delictes que la fonamenten tenen equivalència en el dret andorrà», va afirmar ahir el lletrat dels afectats.
Un cas complex amb molts detalls pendents
L'origen d'aquesta operació policial es remunta a les investigacions italianes iniciades fa anys sobre Ezio Brancato, un empresari sicilià assenyalat com a presumpte testaferro de la Cosa Nostra. El grup familiar va tenir una presència notable en el negoci del gas a Sicília abans que les hereves vendessin participacions a Gas Natural el 2004.
Les autoritats italianes van seguir l'estela dels diners fins a diversos països, localitzant actius al Principat. El 2016 es va identificar la primera part del patrimoni i el 2018, gràcies a una col·laboració judicial amb Espanya, es van intervenir més béns incloent-hi diners en efectiu i joies.
Segons les dades disponibles, els actius localitzats al Principat representen prop de dos milions d'euros. No obstant això, la defensa qüestiona el procediment actual per diversos motius tècnics que podrien afectar la legalitat del decomís.
La falta de traducció i la doble incriminació com a arguments clau
Un dels punts més polèmics plantejats ahir va ser l'estat de la documentació. El lletrat de la família ha denunciat que falten 90 pàgines de la traducció oficial de la resolució italiana.
> «Falten 90 pàgines de la traducció de la resolució italiana, fet que, a parer seu, n'impedeix examinar els arguments», va explicar l'advocat durant el ple.
A més d'aquest defecte formal, s'ha debatut sobre la compatibilitat dels càrrecs. La defensa sosté que Itàlia castiga de manera autònoma la transferència fraudulenta de patrimoni, mentre que assegura que el Codi penal andorrà no conté un tipus delictiu equivalent en aquest cas concret.
La Fiscalia ha rebutjat aquesta interpretació i ha insistit que l'objecte de la vista no era revisar el fons de la investigació ni substituir els tribunals italians, sinó comprovar les condicions formals per fer efectiva la resolució sobre els béns situats a Andorra.
Conseqüències econòmiques i jurídiques immediates
Els actius afectats inclouen comptes bancaris, participacions en societats i un pis ubicat al barri d'Encamp. La decisió final del Tribunal de Corts determinarà si es procedirà a l'expropiació definitiva o si s'hauran de retornar els béns als seus propietaris.
La causa queda pendent de la resolució definitiva dels magistrats andorrans, que hauran d'equilibrar el compliment dels tractats internacionals amb les garanties processuals del sistema legal local. Aquesta decisió tindrà repercussions directes en l'economia familiar i pot obrir un precedent important per a futures col·laboracions judicials entre Andorra, Itàlia i Espanya.
La defensa reclama prudència abans de qualsevol nova actuació sobre el patrimoni bloquejat, recordant que els seus representants havien estat absolts en altres procediments relacionats amb la mateixa investigació.