Cooperand, dues dècades de compromís social

L'ONG andorrana COOPERAND ha marcat un nou capítol en la seva trajectòria institucional amb motiu del seu vintè aniversari. Després de començar les seves activitats el 2004 i constituir-se oficialment al 2009, l'entitat avui reconeix haver ajudat a més de 200.000 persones en projectes que abasten salut mental, educació i suport social.

> “Va ser una experiència molt dura i complicada”, recorda Carla Riestra, fundadora de Cooperand, sobre els primers anys de voluntariat a Bolívia.

La fundadora destaca com el contacte amb la realitat boliviana va generar un fort xoc cultural invers, fent que fos difícil retornar a Europa. Aquesta vivència va portar Riestra a prometre una nova ètica: “si algun dia creava una ONG, cap voluntari viatjaria sense formació”. Avui, aquesta norma és llei; tots els participants han de completar vuit sessions preparatòries impartides setmanalment entre maig i juny.

Un model d'èxit amb suport públic

La història de l'organització no hauria estat possible sense la implicació total de la societat andorrana. Des del 2014, el Govern ofereix el seu suport oficial a les iniciatives cooperandianes i ha realitzat visites institucionals directes als territoris on s'implementen els projectes.

En dos dècades de feina, prop de 560 voluntaris han mobilitzat la seva energia per arribar a infants en risc. Riestra resumeix l'essència del seu treball amb una frase contundent: “Infància en risc i dona”.

Estructura operativa i delegació pròpia

Per millorar l'eficiència, Cooperand ha decidit obrir fa uns anys una delegació pròpia a Bolívia. Aquesta decisió permet gestionar els projectes amb menys fricció administrativa i reforçar el seguiment gràcies al personal permanent que ara resideix en la zona. Durant l'hivern, part de la formació es trasllada a la Universitat de Cadis, especialitzant-se únicament per a professionals d'infermeria.

Reptes als barris perifèrics del sud bolivian

ci>

La major part de les intervencions se centren al municipi de Santa Cruz de la Sierra, concretament en el barri del Plan 3.000, una zona on els serveis bàsics arriben amb dificultat i molts habitants viuen sota l'empenta de la pobresa.

> “els serveis bàsics no sempre arriben i moltes famílies viuen en situació de pobresa”, explica Riestra sobre el context del Plan 3.000.

En aquest entorn, on el comerç de carrer és vital, s'han detectat casos alarmants: dones joves de només 20 o 21 anys que ja són mares de quatre, cinc o sis fills. La pandèmia va suposar un cop dur per a l'organització, deixant prop dels infants sense escolaritat durant gairebé dos anys.

Futurs projectes i consolidació institucional

Malgrat els reptes, la direcció de Cooperand manté una visió clara: continuar ampliant els programes d'ajuda. El proper pas estratègic és crear un departament de recursos humans per professionalitzar l'organització i arribar a més gent necessitada.

L'activitat actual inclou iniciatives com *Mi Rincón Favorito*, que combina tallers, atenció psicològica i suport escolar. Les xifres parlen clarament de la magnitud del treball: prop de 600 infants tenen beca, entre 80 i 100 nenes participen en programes específics d'acollida o suport, i uns 2.000 menors es troben integrats en llars o xarxes d'ajuda social.