Controls de residència i la discrepància amb l'acord de San Marino
El grup parlamentari Concòrdia ha posat sobre la taula un tema que afecta directament els treballadors estrangers: el termini per rebre les avaluacions de seguretat d'Espanya i França és del doble que al pacte amb Itàlia.
Durant una compareixença al Consell General aquest divendres, 6 de novembre, Cerni Escalé va demanar explicacions. Mentre San Marino disposa de només 14 dies, Andorra té un termini ordinari de 28. El president del grup parlamentari ha advertit que aquesta diferència pot frenar la contractació en una economia estacional com la nostra.
> «Ha estat intentar escurçar els terminis durant les negociacions, però no s'ha pogut aconseguir», va reconèixer el Govern davant l'esbatxador parlamentari.
Landry Riba, secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, ha explicat que la raó rau en els interlocutors. San Marino negocia amb Itàlia; Andorra ho fa amb Espanya i França, dos països que han de processar un volum molt més gran d'expedients.
Tot i això, el sistema no deixa sense resposta les sol·licituds durant massa temps. Els acords preveuen un màxim global de 42 dies. A Andorra, els 28 ordinaris es poden ampliar excepcionalment en 14 més; a San Marino, els 14 inicials es prorroguen fins als 28 addicionals.
Per evitar paralitzacions econòmiques durant l'octubre, novembre i desembre, la llei d'immigració inclou un règim de autoritzacions condicionals. Això permet iniciar activitats laborals mentre s'espera el vistiplau europeu, sempre que es compleixin els requisits bàsics.
Si Espanya o França no presenten cap objecció dins del termini, no hi ha impediment per seguretat. No obstant això, la residència definitiva seguirà subjecta al còmput de tots els altres requisits legals vigents a Andorra.
Les negociacions tècniques amb Madrid i París s'esperen que finalitzin abans del 2027. En aquell moment es concretaran mecanismes com la distribució d'expedients, canals de informació i procediments de readmissió. Concòrdia manté l'exigència de revisar les condicions si en pràctica els terminis continuen provocant retards innecessaris.