Un retrocés lingüístic que Concòrdia atribueix a un creixement descontrolat

Les dades de l'Enquesta de coneixements i usos lingüístics, fetes públiques avui pel Govern i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), mostren una tendència alarmant: el percentatge de persones que utilitzen el català com a llengua habitual ha baixat del 63,7% al 2022 fins al 55,9% l'any següent. En canvi, la presència del castellà s'ha disparat fins arribar gairebé al mateix nivell.

> "Per a Concòrdia, el retrocés de l'ús social del català està estretament relacionat amb el creixement demogràfic excessiu que ha experimentat Andorra els darrers anys."

Aquesta formació política considera que un augment poblacional proper al 3% anual és insostenible per a la cohesió social del país. Segons les seves anàlisis, el problema no resideix només en la insuficiència de les polítiques d'integració, sinó fonamentalment en el volum i la rapidesa amb què s'ha incrementat la població.

Serveis públics on hi ha català? Poc o gairebé cap.

La situació es fa més crítica quan analitzem l'atenció al públic. En sectors clau com restaurants, bars, grans magatzems i transport públic, la resposta exclusiva en castellà supera amb escreix la que s'ofereix en català. L'anàlisi comparativa confirma una disminució notable d'aquesta atenció exclusivament en llengua pròpia respecte al 2022.

A més del retrocés lingüístic, el compliment de la normativa també sembla estar a l'abast. Durant tot el 2025 es van registrar prop d'un centenar de queixes per possibles incompliments de la Llei de la llengua pròpia i oficial. No obstant això, només dues d'aquestes queixes van acabar amb una sanció econòmica real.

> "La formació considera necessari reforçar els mecanismes de control i garantir que les obligacions establertes per llei es facin efectives."

Propostes rebutjades i recursos insuficients

El passat setembre, el grup parlamentari de Concòrdia va presentar una proposta de llei per crear un dispositiu d'acolliment específic que facilités la primera adaptació dels nous arribats. L'iniciativa tenia com a objectiu promoure la cohesió social i l'accés a la vida pública, però el Govern rebutjà la idea argumentant que ja existia un marc legal suficient.

Avui dia, moltes parròquies segueixen sense disposar de centres d'autoaprenentatge per als adults. Concòrdia demana ampliar l'oferta pública i gratuïta de formació arreu del territori, especialment per a les persones nouvingudes que necessiten incorporar la llengua oficial a la seva vida quotidiana.

El Govern disposa d'un Pla d'acció nacional per la llengua 2026-2028 amb actuacions previstes. Tanmateix, Concòrdia adverteix que no n'hi ha prou amb presentar el pla: cal concretar-ne el desplegament real i fer un seguiment rigorós dels resultats per evitar que la pèrdua de presència del català es consolidi.