Closa aposta per la programació pròpia davant del tancament del Museu Thyssen
El conseller d'Educació, Cultura i Esport ha defensat que les dues sales de l'Andorra Cultural poden oferir una proposta cultural atractiva sense dependre exclusivament dels visitants al nou espai museístic. La parròquia de Sant Julia de Lòria veu amb optimisme la decisió del comú municipal d'alliberar el local que ocupava el Museu Thyssen a final d'any.
> "És una pèrdua no tenir el Thyssen", ha reconegut el conseller, tot i considerar que la institució pot revertir aquesta situació mitjançant un esforç encara més gran en l'enquadrament de les exposicions.
Dades de freqüència com a prova del model dual
La mostra 'Dones d'aigua', instal·lada a l'Espai Caldes, ha tancat amb 4.080 visitants. Paral·lelament, la exhibició 'La revolució de l'escultura', al CAEE, acumulava 6.004 visitants el dia 26 d'octubre quan encara quedaven dies per cloure-la.
Closa ha valorat especialment la resposta del públic a la primera exposició, ja que no era una mostra de gran públic habitual. Ha atribuït part d'aquesta afluència a l'intervenció de l'artista Javier Balmaseda a la zona de les banyeres, fet que va facilitar que els visitants entressin a conèixer l'obra.
> "El que pretenem és sempre donar visions globals i recordar a les noves generacions d'on venim", ha explicat el conseller sobre la direcció pedagògica del CAEE, mentre que l'Espai Caldes mantindrà la seva aposta per propostes contemporànies.
Alliberament de locals i reducció de despesa
Pel que fa al model expositiu, s'ha assegurat que no es plantegen canvis en l'orientació de les dues sales. El comú deixarà el local del Museu Thyssen a final d'any coincidint amb l'acabament del contracte de lloguer.
En aquest sentit, ha reivindicat positivament la decisió perquè permetrà a la corporació deixar de pagar el lloguer i apostar per immobles de propietat pròpia. Entre els exemples citats hi destaquen la borda Gabriel, que acull actualment el departament de Cultura, i el local on s'ha traslladat l'escola d'art tèxtil.
> "Les xifres no poden marcar una política cultural, ni amb un comú ni amb un Govern", ha remarcat en defensa de la programació que contribueix a oferir una visió més àmplia de la història i l'art.