La veu d'Andorra al Parlament Francòfon dels Joves

Clara Vila Fité, representant d'Andorra en el Parlament Francòfon dels Joves, ha assumit un paper destacat durant els últims mesos, convertint-se en una referència per a la joventut del país. La seva trajectoria no només s'ha desenvolupat al llarg de fronteres internacionals, sinó que també planteja qüestions crucials sobre com Andorra ha d'evolucionar en matèria de participació juvenil.

Un repte internacional: el Camerun i la Francofonia

La tasca com a representant s'allargarà durant dos anys, deixant marge perquè cada membre impulsi iniciatives pròpies. El primer gran repte va arribar al juliol, durant una trobada històrica al Camerun. Allà es van crear quatre comissions que abordaren qüestions complexes: el paper dels joves en els processos de pau, l'ús conscient de les xarxes socials i la manera com els països francòfons poden ajudar les persones desplaçades pels efectes del canvi climàtic.

> "Érem joves definint mesures o recomanacions sobre joves, i fins i tot reconeixent nosaltres mateixos que hi podia haver un problema"

Aquesta reflexió va tenir continuïtat durant l'assemblea plenària de la Francofonia. Les resolucions elaborades es van presentar davant les instàncies competents, coincidint en dates i lloc amb el Parlament Francòfon dels Joves per donar visibilitat a les propostes generacionals.

La possibilitat de compartir espai amb joves d'arreu del món va encaixar amb la curiositat que Vila ha manifestat sempre:

> "El que més em defineix, no només en relacions internacionals, si no en general, és entendre com funciona el món... un parlament així on es reuneixen gent de tot el món és un lloc superric"

La consulta prèvia a Cambodja i la realitat dels espais de debat

Fa unes setmanes, Vila i el seu co-portaveu Dany Vassily van participar en una consulta prèvia amb joves representants d'ONG i associacions dels països francòfons. L'objectiu era preparar recomanacions per a la cimera de la Francofonia prevista al novembre a Cambodja. Aquesta experiència ha permès constatar que la participació juvenil adopta formes molt diferents segons el context, i no tots els països ofereixen els mateixos espais per intervenir en decisions públiques.

Andorra: entre l'entusiasme i les limitacions del Consell dels Joves

Aquest constat ha portat Vila a mirar cap al Principat amb una mirada crítica però constructiva. Considera positiu que Andorra disposi del Consell dels Joves, però adverteix d'un problema estructural: la participació institucional tendeix a acabar en aquesta etapa, sense continuïtat suficient per mantenir els joves vinculats a la vida democràtica quan creixen.

Segons Vila:

> "Podem fer molts parlaments, però, si ningú no els escolta, al final tampoc no es crea una relació de confiança"

Aquesta manca de continuïtat és especialment preocupant. L'experiència actual sol viure's al voltant dels 14 anys i desapareix quan els joves envelleixen. Com a alternativa, Vila apunta el model d'alguns països que disposen de parlaments consultius integrats per a joves entre 18 i 25 anys.

Aquests espais podrien afavorir una participació més sostinguda i ajudar les noves generacions a sentir-se escoltades. No obstant això, Vila recorda que no n'hi ha prou amb crear òrgans de participació; cal també assegurar que les propostes tinguin recorregut real.

Conclusió: la necessitat d'escoltar per confiar

La missatge és clar i urgent. La confiança entre ciutadania jove i institucions és fonamental perquè les noves generacions sentin que formar part de la democràcia té sentit. Sense aquesta confiança, qualsevol estructura institucional queda buida.