Un robatori massiu que afecta gairebé tota la població

Els ciberdelinqüents han accedit il·legalment a les dades personals de 477.238 titulars del Sistema Nacional d'Identificació Administrativa (NIA) andorrà, en un atac informatiu que ha deixat al descobert noms, sexes i dates de naixement.

La CASS va confirmar durant la matinada de dimecres que el sistema creat el 2018 per flexibilitzar gestions havia estat vulnerat. El director general, Josep Escoriza, va demanar disculpes als afiliats i va reconèixer: *«El que queda clar és que amb els criteris d'avui aquestes dades no s'haurien de donar»*. Tot i això, es manté l'informació segons la qual no hi ha accés a bases de dades internes ni a informació mèdica o bancària.

Com s'ha produït el robatori?

L'operació va consistir en fer prop d'un milió de consultes automatitzades al portal d'empreses. Els atacants van utilitzar fraudulenta i sistemàticament els certificats digitals de quatre patrons domèstics, les credencials dels quals haurien pogut ser sostretes dels seus ordinadors particulars, segons va investigar la policia.

Aquest mètode permetia obtenir informació quan s'introduïa un NIA per donar d'alta treballadors. Dels registres consultats, 31.000 corresponen a autònoms; en aquest cas, també es van filtrar el nom de l'empresa i la parròquia on treballaven.

> *«No sabíem que aquesta gotera podia existir i tampoc no la teníem tapada»*, va explicar Escoriza sobre la vulnerabilitat del sistema.

Cronologia dels fets

La investigació ha revelat una seqüència precisa d'esdeveniments:

* 7-8 de novembre: Primeres connexions sospitoses on els ciberdelinqüents testaven les funcionalitats per preparar el cop.

* 10 de novembre (2026): Els atacants preparen l'assalt definitiu utilitzant quatre certificats compromesos. La revisió posterior va destapar peticions massives des d'una IP estrangera, repetint-se la rotació d'IPs 21 vegades.

* Matinada de l'11 de novembre (2026): Un servidor es va aturar per saturació. A les 15:00 h, la CASS desactivava la funcionalitat compromesa i comunicava els fets a la policia i a l'Agència Nacional de Ciberseguretat.

* 12 de novembre (2026): La institució notificava formalment les consultes il·legals davant l'APDA i presentava denúncia. Es va enviar un comunicat públic i uns 60.000 correus als afectats directament.

Conseqüències per a la població

De les 477.238 dades exposades, prop de 17.000 pertanyen a persones que ja consten com defuntes en els registres oficials. Un altre repte és el contacte amb unes 330.000 persones per les quals no es disposa ni correu electrònic ni adreça postal.

La CASS, que destina aproximadament 300.000 euros anuals a ciberseguretat, ara ha de revisar el protocol d'atenció telefònica i estudiar com informar individualment els restants ciutadans mitjançant el delegat de protecció de dades.

Mentrestant, l'ens recomana desconfiar totalment de qualsevol persona que demani contrasenyes o informació bancària utilitzant les seves dades personals. La policia continua investigant si es podien haver detectat abans aquests riscos mitjançant auditories anteriors.