Chema Caballero presenta una obra que barreja teatre, neurociència i titelles
Chema Caballero, director de La Buena Compañía, ha presentat l'espectacle 'El bosque de Coco'. L'autor, un granadí de 42 anys, explica que la proposta neix d'un desig: barrejar disciplines com el teatre i les neurociències per crear una història amb rerefons emocional profund.
> «Tinc un bosc al cap», proclama Coco en l'obra.
L'espectacle s'estrenarà dijous durant la sessió escolar del festival de titelles Ànima. La trama situa l'acció en un escenari poètic: el cervell d'un infant que viu la separació dels seus pares. L'autor vol traslladar als adults, especialment els progenitors, la importància de tenir cura amb les paraules i les accions quan es produeixen situacions complexes.
Una metàfora visual per entendre el dolor infantil
L'obra utilitza símbols concrets per representar processos neurobiològics. Els arbres que conformen l'esquena del personatge no són vegetació, sinó neurones. A més, les cuques de llum representen la oxitocina, l'hormona que allibera el cervell davant emocions agradables.
Un dels exemples clau és un globus vermell que s'infla devorant-ho tot. Caballero explica que aquesta imatge simbolitza l'amígdala i el fenomen del segrest amigdalí. Quan una emoció com la ràbia no es gestiona, aquest mecanisme impedeix al cervell gestionar altres sentiments fins a calmar-se.
> «Veurem el que està passant amb els ulls d'una nena de vuit anys a través de les seves emocions», detalla Caballero sobre l'enfocament del projecte.
Objectius pedagògics i recomanacions per al públic infantil
La història tracta el procés de dol que travessa Coco, passant pels tres estadis clàssics: la negació, el rebuig i finalment l'acceptació del canvi familiar. L'autor destaca que cal traslladar als pares el dany invisible que poden fer als fills sense adonar-s'n.
Tot i així, Caballero assenyala que no és necessari conèixer els termes tècnics per gaudir de l'espectacle: «No cal saber què és un segrest amigdalí per entendre el rerefons o copsar la rabiesa del protagonista». Per aquest motiu, recomanen l'obra principalment a infants a partir dels vuit anys, tot i que les imatges utilitzades no requereixen explicació prèvia.
Crítica al teatre contemporani i el valor de l'emoció autèntica
Caballero lamenta com ara mateix sembla més maltractat que mai. Critica el fet que moltes produccions busquen només qualitat artística superficial, oblidant la necessitat d'una història interessant que quedi en la memòria del públic.
> «Les coloraines no serveixen de res si en un parell d'hores oblides el que has vist», afirma l'autor sobre la importància del contingut davant l'estètica.
L'obra ha rebut reconeixement amb premis i omple escenaris, però per a Caballero, «l'autèntic premi és l'emoció del públic en connectar amb l'obra». La idea original va sorgir de la seva actual parella, Àngela Bodega, psicòloga infantojuvenil i ballarina, juntament amb tot el que han après de la seva filla.