La Cerdanya francesa destaca com a zona amb més capacitat lingüística

Les darreres xifres publicades per l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) mostren que el territori de muntanya manté una tradició viva en català, encara que el seu ús quotidià ha patit un retrocés significatiu.

Dades sorprenents a les comarques del Pirineu Oriental

El dimarts 3 de novembre es van presentar els resultats d'una nova enquesta sociolingüística realitzada a Perpinyà. Els números revelen que la Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent registren un 22% de parlants de català.

Aquest percentatge supera clarament la mitjana del conjunt nord-català, que se situa en només el 15% segons les mateixes dades. Aquesta concentració lingüística situen aquests territoris entre les zones amb una proporció més elevada de persones capaces de mantenir una conversa en aquesta llengua.

> "La Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent registren un coneixement del català superior a la mitjana de la Catalunya del Nord". Així ho va confirmar l'OPLC durant la presentació dels resultats.

És important destacar que els valors es mostren conjuntament per aquestes tres comarques, ja que el disseny de l'estudi no permet determinar quin percentatge correspon individualment a cada una d'elles. Per contrastar, altres zones del nord-català presenten xifres diferents: al Vallespir també s'hi registra un 22%, mentre que al Rosselló el nombre baixa fins al 15% i a Perpinyà només arriba al 12%.

Un context històric de canvi sobirànic

Per entendre aquestes dades, cal recordar que la Catalunya del Nord forma part de l'Estat francès des del segle XVII. El Tractat dels Pirineus de 1659 va marcar el punt d'inflexió quan la monarquia hispànica va cedir territoris com el Rosselló i una part de la Cerdanya a França.

Malgrat aquest canvi de sobirania, el català ha mantingut una presència important en les relacions familiars durant segles. No obstant això, amb l'arribada del francès als procediments oficials sota Lluís XIV i posteriorment a través de polítiques educatives estrictes, la llengua va anar perdent terreny fins a convertir-se en una minoria.

L'estudi actualitzat fa onze anys després de l'anterior del 2015. Es basa en 1.800 entrevistes telefòniques amb residents majors de 15 anys, analitzant tant el coneixement com la transmissió entre generacions.

El català s'ha convertit en una llengua d'escola, no de casa

Un dels trets més alarmants del reportatge és l'evidència que només el 3% de la població utilitza habitualment el català com a idioma quotidià. Aquesta xifra representa un descens respecte al 5,7% registrat fa onze anys.

La comprensió també ha patit una caiguda dràstica: des del 61% l'any passat fins al 44% actualment. Això indica que molts habitants entenen menys la llengua avui dia que abans.

La generació jova, el gran perdedor en competència oral

Les diferències d'edat són escandaloses i revelen una brecha intergeneracional profunda:

- Només un 8% dels joves (entre 15 i 29 anys) declara saber parlar català.

- En canvi, entre els majors de 65 anys aquesta xifra arriba al 22%.

Aquesta evolució demostra que la transmissió familiar ha deixat de ser el canal principal. Entre els joves que saben parlar la llengua, un 67% ho va aprendre a l'escola, mentre que només el 31% ho va adquirir en casa.

En canvi, entre les persones grans:

- El 83% va aprendre català a casa.

- Només el 8% ho va fer mitjançant l'ensenyament formal.

Aquesta inversió de rols confirma que la família ha perdut protagonisme davant del sistema educatiu, però amb una qualitat lingüística inferior en els més joves comparada amb les generacions anteriors.

Ús laboral i familiar: un retrocés preocupant

Les dades també mostren com el català s'ha retirat de l'àmbit privat. El percentatge de població que utilitza la llengua amb els fills ha baixat del 11% al 5% entre el 2015 i el 2026.

En el món laboral, la situació és igualment crítica: la proporció de persones que fan servir català amb companys de feina ha caigut del 12% fins a quedar-se en només un 4% actualment. Això significa que per als joves avui dia, parlar català no implica necessàriament utilitzar-lo habitualment.

Un desitj social creixent malgrat la realitat lingüística

Tot i aquest retrocés en l'ús efectiu, hi ha un moviment contrari que suggereix una renovació del sentiment identitari. El 57% dels habitants voldria veure més presència de català al futur.

Aquest interès és encara major entre els joves:

- Un 64,5% d'aquesta generació es mostra favorable a augmentar la visibilitat lingüística.

- El 74% dels que no parlen la llengua afirmaria voler aprendre-la o ser capaços de fer-ho algun dia.

A més del suport social, el 79% dels enquestats és favorable a l'ensenyament bilingüe i un 63% considera que cal reconeixement oficial per al català. Aquesta voluntat col·lectiva contrasta amb la realitat actual de pocs parlants actius.

Conclusió: entre el record històric i el futur incert

La Cerdanya francesa, el Capcir i el Conflent demostren que encara existeix un sòl ferm per a la llengua catalana. No obstant això, les dades mostren una realitat dolorosa: mentre els majors recorden com parlar-la, els joves només ho saben gràcies a l'escola i rarament l'utilitzen fora de contexts formals.

El repte per al futur serà conciliar aquesta voluntat social creixent amb la necessitat urgent de recuperar el paper de la família en la transmissió lingüística, abans que les dades històriques es converteixin només en un record del passat.