El panorama dels cementiris a Andorra: on falta espai i on sobra

La gestió del descans etern és un tema que afecta directament les famílies andorranes, però la situació no és uniforme arreu. Mentre algunes parròquies patien una escassetat real de columbaris per a urnes cineràries, altres comptaven amb places desocupades i preus molt diferents.

Escamp: La urgència dels columbaris frente als nínxols disponibles

A Encamp la tensió es va concentrar principalment en els espais destinats a les urnes. Dels 48 columbaris existents, només set estaven lliures quan el text analitzava la situació.

> «Davant d'aquesta situació, el comú ja ha convocat un concurs per construir dos nous mòduls de 48 unitats cadascun»

Això permetria incorporar fins a 96 columbaris més. La licitació es va publicar al BOPA el 30 de setembre.

En canvi, pel que fa als nínxols tradicionals, tot i que l'ocupació arribava al 92,90%, la corporació assegurava no haver-hi saturació ni llista d'espera. Dels 1.352 nínxols existents, en quedaven 96 disponibles.

Ordino: La tendència cap a la incineració guanya pes

Una situació similar es vivia al cementiri comunal d'Ordino. De les 16 unitats de columbaris que hi havia actualment, 14 estaven ocupades i només dos continuaven disponibles.

El comú assenyalava clarament la tendència a optar per la incineració està guanyant pes i, per aquest motiu, valorava ampliar el nombre d'aquests espais específics.

Pel que fa als enterraments tradicionals al mateix recinte, de les 166 places existents, 83 constaven ocupades (un 50% del total).

Andorra la Vella: Capacitat suficient per anys i preus variats

A la capital, l'increment de la demanda a Santa Coloma ja havia comportat actuacions aquest any. S'havien incorporat 48 noves unitats al cementiri nou, de les quals se n'havien venut 20 i en quedaven 28 disponibles.

Amb aquesta ampliació, la parròquia disposava d'un total de 240 columbaris. Tot i això, el Comú preveia estudiar un nou increment a mitjà termini per continuar donant resposta a les necessitats creixents.

Pel que fa als enterraments tradicionals, la capital comptava amb 3.445 sepultures i nínxols repartits entre el cementiri vell (689 places) i el nou de Santa Coloma (2.756).

En aquest últim hi havia 819 nínxols desocupats, però no tots eren adquiribles ja que una part tenia titular concretament: només 161 estaven pendents de vendre.

El cementiri nou presentava una ocupació del 70,28% i té capacitat suficient per cobrir la demanda dels pròxims set o vuit anys segons els càlculs comunals.

Escaldes-Engordany: Ocupació alta però sense llista d'espera

A Escaldes-Engordany, el cementiri de la Plana presentava una ocupació elevada del 83,92%. Disposava de 1.144 nínxols dels quals 184 encara estaven disponibles.

Al cementiri de l'avinguda del Pessebre, en canvi, ja no n'hi quedava cap de lliure. Malgrat això, el comú assegurava que no hi havia llista d'espera ni s'havien produït problemes de saturació.

De fet, ja tenia prevista una ampliació de la Plana de cara al 2027. En aquesta parròquia també hi havia 114 columbaris amb 32 disponibles físicament.

Sant Julià: Dos cementiris amb realitats oposades

Sant Julià de Lòria és un altre exemple clar de com un cementiri complet pot conviure amb una disponibilitat important en un altre recinte. El cementiri vell del poble tenia els 271 nínxols ocupats, mentre que al de la carretera de Fontaneda n'hi havia 583 de lliures sobre un total de 1.284.

Tot i això, només 145 constaven específicament com a disponibles per adquirir en aquell moment. En conjunt, els dos cementiris comunals sumaven 1.555 nínxols i no existia llista d'espera.

El Comú dona prioritat a les defuncions i als residents a la parròquia i de moment només preveu actuacions de manteniment.

També disposava de 41 columbaris amb capacitat per a cinc urnes cadascun, dels quals 17 estaven disponibles físicament.

Canillo: La diferència entre Sant Serni i Mereig és notable

A Canillo la diferència es produïa entre els cementiris de Sant Serni i Mereig. El primer tenia ocupats tots els 124 nínxols, repartits entre la part vella i la nova.

En canvi, al de Mereig només 52 dels 208 existents estaven ocupats. Ara bé, el Comú adverteix que un nínxol buit no és necessàriament un nínxol disponible ja que pot estar concedit encara que no s'utilitzi.

A Mereig també hi havia 26 tombes a terra i 40 columbaris entre dobles i petits. D'aquests últims, 34 estaven físicament buits tot i que alguns podien tenir titular.

No constava cap ampliació prevista actualment en aquest municipi.

La Massana: El marge de capacitat més ampli del país

La Massana presentava una de les situacions amb més marge de capacitat. Al cementiri comunal del Bosc de la Quera hi havia 531 nínxols dels quals 263 estaven disponibles, pràcticament la meitat.

Pel que fa als columbaris, només un dels dotze existents estava ocupat. Des del Comú asseguraven que no hi havia cap problema de demanda i que tampoc era necessari incrementar la capacitat immediatament.

Diferències importants en els preus entre parròquies

Més enllà de les places lliures, les tarifes també variaven considerablement entre parròquies tant pel que fa a l'import com al règim d'adquisició o la durada de les concessions.

A Andorra la Vella per exemple adquirir un nínxol amb durada indefinida costava 1.766,30 euros mentre que el lloguer per sis anys tenia un preu de 35,90 euros anuals.

A Canillo una concessió de sis anys costava 303 euros i una de 99 anys 596,10 euros.

A Ordino els imports eren de 300 euros per sis anys, 800 per trenta i 1.800 per 99 anys en aquest últim cas per a un nínxol individual.

Sant Julià també ofería aquestes tres durades amb preus de 362,45, 1.204,75 i 2.409,55 euros respectivament.

A la Massana les concessions de nínxols costaven entre 563 i 588,55 euros mentre que el lloguer per sis anys oscil·lava entre 337,85 i 368,50 euros.

A Encamp la venda individual va dels 690,95 als 1.381,93 euros en funció de la ubicació i el lloguer per sis anys costava 658,96 euros.

A Escaldes-Engordany els preus de compra se situaven entre els 1.100 i els 1.700 euros mentre que els lloguers per vuit anys renovables van dels 420 als 672 euros.

En el cas dels columbaris les diferències també eren notables: a Andorra la Vella es venien entre 487,75 i 652,45 euros; a Escaldes oscil·laben entre 775,45 i 1.230 euros.

A Encamp la venda costava 921,27 euros i el lloguer d'un contenidor per sis anys era de 448,26. La Massana ofería un lloguer de 216,80 euros per sis anys mentre que Canillo estableix concessions entre 172,70 i 459 euros segons la mida.

A Ordino la concessió d'un columbari individual va dels 300 euros per sis anys als 1.700 per 99 anys; a Sant Julià eren de 479,35 als 3.611,95 euros pels mateixos terminis.

En qualsevol cas els imports no són sempre directament comparables ja que depenen de la durada, ubicació i condicions establertes per cada administració.