Andorra es prepara per regular la pràctica de l'altres. Un expert en alta muntanya, Castro, defensa que cal diferenciar entre les línies de baixa altura, mitjana i els muntatges complexos d'alta cota abans del 2027.

La proposta encara no té text definit ni forma jurídica concreta —reglament o decret— però la intenció és clara: que les autoritats entenguin millor el risc segons l'alçada i els practicants sàpiguen exactament com actuar. Castro, especialista reconegut a nivell internacional, ha explicat al setmanari Altaveu que actualment ja segueix un procediment informal per instal·lar certes línies: comunica les coordenades, el període d'instal·lació i les mesures de seguretat.

Risc en l'espai aeri i la necessitat de normes comunes

Una qüestió sensible és l'interferència amb helicòpters o drons. Una instal·lació a gran altura pot afectar el trànsit aeri, especialment quan no hi ha coordinació prèvia. Castro vol que aquest funcionament deixi d'estar depenent de les vies personals establertes i passi a ser una norma clara per a qualsevol practicant, tant locals com estrangers.

Andorra ja fa soroll en aquesta disciplina

El país és considerat un destí privilegiat degut a la proximitat de les carreteres als cims, el que facilita l'accés comparat amb altres territoris on calen expedicions llargues. A més, el menor volum de trànsit aeri simplifica la coordinació per instal·lar línies d'alta altura.

El 'highline' urbà entra al debat

Castro avança que també s'estudia donar encaix jurídic als projectes entre edificis. Aquest tipus de muntatge obriria una nova vessant per a la disciplina, fins ara desenvolupada principalment en entorns naturals.

L'objectiu final no és modificar el treball actual sinó deixar pautes preparades perquè l'esport creixi de manera ordenada i segura al país.