Cartes secretes i públiques del 1935 mostren el desig d'unió amb Espanya

Els documents conservats a l'Arxiu Comunal d'Andorra la Vella revelen una percepció clara entre els andorrans emigrats durant la segona meitat dels anys trenta: consideraven intolerable que el destí del país descansés en mans estrangeres i veien França com un amenaçament per a la seva identitat.

> "Els Andorrans Emigrats, principals víctimes de l'anormal situació política d'Andorra [...] consideren intolerable que els destins d'Andorra segueixin descansant en mans estrangeres i... estan disposats a lluitar sense defallir per a l'alliberació i reconstrucció de la Pàtria"

Aquesta declaració, datada el 26 de maig del 1935, va ser enviada pel president i vicepresident de l'Associació dels Andorrans Emigrats constituïda a Barcelona al síndic Pere Torres. El context és crucial: les eleccions revolucionàries d'agost del 1933 havien estat seguides per la destitució del consell i el desplegament de gendarmes francesos comandats pel general Baulard.

Malgrat que els efectius francesos van marxar setembre del 1933, el ressentiment va quedar gravat en documents oficials. Una carta enviada a Manuel Portela Valladares, ministre de la Governació espanyola, ja reclamava l'exempció dels andorrans residents a Barcelona d'una "immatriculació" al consolat francès.

> "Los andorranos residentes en Francia no han de cumplir... con una semejante disposición"

Els arguments eren explícits: es defensaven els vincles culturals amb Espanya i s'al·legava que obligar a inscripcions franceses favoritzaria les aspiracions colonitzadores del país veí.

El document més contundent, datat posteriorment al 18 de juliol del 1936 (inici de la Guerra Civil), portava el lema "Confidencial" i denunciava l'intervencionisme francès. S'afirmava que França intentava convertir Andorra en un departament.

> "Andorra no tiene nada que ver con la cultura francesa [...] El estado francés hace en Andorra una política de asimilación... Para prevenir cualquier eventualidad Francia ha montado en Andorra un servicio de espionaje dirigido por un agente provocador apellidado Larrieu"

La carta conclou amb una petició d'ajuda a Espanya, anomenada "hermana de raza", per protegir la independència i la cultura ibèrica del país.

Aquest segon desplegament francès va arribar setembre del 1936 amb un contingent de 140 homes que es van quedar fins al 1940. El món havia canviat, però aquests documents mostren com la percepció d'una amenaça externa i el desig d'unions amb Espanya ja eren realitats polítiques actives abans del final de la contesa.

Context històric verificable

* El 26 de maig del 1935, l'Associació dels Andorrans Emigrats envia una carta al síndic Pere Torres expressant el seu fervor per alliberar Andorra de les "mans estrangeres".

* Manuel Portela Valladares va rebre reclamacions específiques sobre la doble nacionalitat i l'inscripció consular francesa als ciutadans andorrans a Barcelona durant gener del 1935.

* El document confidencial de juliol del 1936 denuncia explícitament un servei d'espionatge francès dirigit per un agent anomenat Larrieu i la política d'assimilació francesa.

* Un contingent militar francès va arribar a Andorra el setembre del 1936, constituint una presència fins al 1940.