Carme Mombiedro defensa una medicina més humana davant els problemes d'actualitat
La metgessa especialista en medicina esportiva, neurociències i biologia del comportament ha participat aquest dissabte a les 16 hores a L'Espai de la Creand Fundació per impartir la xerrada titulada 'Un camí per recuperar l'art de l'autocura'. En el seu discurs, Carme Mombiedro va posar en relleu com la gestió emocional és tan vital per a la salut física com els tractaments mèdics convencionals.
Què significa realment ser capaç d'autocurar-se?
Mombiedro va explicar que l'autocura no consisteix només en seguir receptes, sinó en aprendre a gestionar el propi cos amb autonomia. "És aprendre a ser autònoms en la gestió de la salut", va afirmar la metgessa. Va criticar fermament la tendència habitual d'abandonar totalment les responsabilitats del pacient als professionals mèdics, subratllant que és necessari començar a assumir més control sobre el propi benestar.
Aquest procés implica una mirada cap endins i un gran grau d'honestitat amb nosaltres mateixos. Segons la especialista, cal responsabilitzar-se dels nostres actes diaris per crear nous hàbits que millorin la qualitat de vida sense dependre exclusivament del sistema sanitari.
El cos avisa quan l'emoció falla
Una de les conclusions més importants va ser el vincle directe entre l'estat emocional i els símptomes físics. "Moltes malalties tenen un component psicosomàtic important", va declarar Mombiedro, citant exemples clars com els mals d'esquena o dolors abdominals recurrents.
La metgessa va advertir que si no gestionem correctament l'estat emocional, aquest malestar acaba repercutint directament en el cos físic. "Si mengem malament, de pressa i, a més, vivim estressats, tindrem problemes d'estómac", va remarcar. Va insistir en que n'hi ha prou amb tractar la molèstia superficialment si no s'investiga quina és la causa profunda del problema.
Evitar el recurs immediat als medicaments i prioritzar l'hàbit
En relació a les solucions ràpides, Mombiedro va qüestionar la pràctica habitual de recórrer primerament al paracetamol davant d'un mal de cap. "Però en lloc de buscar aquesta solució fàcil, seria preferible provar altres recursos", va suggerir com a alternativa viable fer-se petits massatges als temples, el front o les cervicals.
L'alimentació adequada, la pràctica regular d'exercici físic i un descans suficient es van definir com pilars fonamentals. El problema detectat no és la falta de coneixement sobre aquests elements bàsics, sinó la incapacitat per aplicar-los en el dia a dia degut als ritmes laborals intensos o la prioritització de plaers immediats.
La clau rau en petits canvis constants
Per què és tan difícil adoptar hàbits saludables? "Perquè anem atabalats", va respondre Mombiedro, apuntant una contradicció freqüent: sabem el que ens beneficia però sovint actuam contra els nostres propis interessos a curt termini. Per això, ella defensa que els canvis han de ser petits i assumibles per garantir la seva sostenibilitat.
Finalment, va confirmar que és possible adquirir aquestes habilitats a qualsevol edat, encara que com més aviat millor. "Si un infant veu que el seu pare fa estiraments després de treballar, ja té un exemple a seguir", va concloure la metgessa, recordant que no calen classes intensives sinó una acumulació lenta basada en petits actes quotidians.