El Comú de Canillo ha adquirit fa quinze dies les últimes dues moles que queden actives a Ransol: la del Quart i la de Soldevila. L'objectiu és clar: restaurar aquestes estructures industrials històriques per obrir-les al públic durant la festa major, el 25 de juliol.

Aquest moviment s'uneix a una tendència que ja es va iniciar fa anys amb l'esforç del Comú d'Encamp i el Govern. El cas més destacat és el molí d'en Guillem, inaugurat com a restauració modèlica al 2022, o la mola del Tristet, adquirida pel govern estatal per evitar-ne la ruïna.

La importància de l'operació rau en el que amaguen aquestes pedres. Segons les dades recollides fa quatre anys per Francina Pons, experta en patrimoni industrial i etnòloga, a Ransol es conserven restes testimonials crucials. La mola del Quart va ser l'última construcció al poble, tot i que la seva vida operativa fou curta. En canvi, la de Soldevila, datada el 1832 segons Robert Lizarte, director de Cultura de Canillo, manté intacta la maquinària original: tremuja, moles, sotana i volandera.

L'única intervenció necessàrio seria fabricar una rèplica del rodet. Això permetria recuperar el saber fer ancestral en artefactes que semblen sortits directament de les obres d'un professor Franz a Copenhague, tal com s'esmenta en els estudis sobre la tecnologia antiga.

El context històric és vital per entendre l'abast del projecte. Fins fa dues generacions, moltes famílies andorranes depenien de tenir una mola pròpia o associar-se amb veïns per processar el blat en farina panificable i coure pa al forn. Quan els recursos no ho permetien, es recouria als molins comunals d'Andorra la Vella i Sant Julià, o als grans industrials dispersos pel país com el del Nicolau a Ordino o la Farinera de Muntanya.

Avui dia, només una petita part d'aquest patrimoni sobreviu. A Ransol es conserven també restes en mans privades: l'edifici de Palmitjavila, amb les seves grosses pedres fonamentals que el van protegir del riu durant segles, i la mola Jumpere, situada sota la presa on només queden els murs i el carcabà.

Mentre alguns molins com el de casa Joan Antoni a Encamp o el cap del Pot a Arinsal han estat restaurats amb èxit, altres segueixen en perill. La mola de cal Martí a Bixessarri està avui colgada pel creixement vegetal i la de les Bordes sota l'Aldosa encara espera una intervenció després d'haver-se documentat el 1492.

L'avís sobre aquest patrimoni en risc va ser donat fa quatre anys per Francina Pons, qui inventariava més del doble d'estructures que les trenta documentades oficialment. De moment, la iniciativa de Canillo demostra que quan hi ha sensibilitat institucional i ciutadana, l'esforç és possible.