Canillo sota vigilància
Helena Anillo, regidora del consistori canillenc, ha tornat a posicionar la parròquia com una avantguarda en matèria de seguretat digital. En un context on molts municipis encara debaten sobre el cost i l'eficàcia real d'aquests sistemes, Canillo ja té clar el seu objectiu: desplegar una xarxa que arribi a les 400 càmeres abans del final de la dècada.
La regidora no amaga el seu to irònic davant aquesta ambició. Per ella, l'aposta per tant dispositius és gairebé un acte teatral en una època on la privacitat dels ciutadans sembla cedir pas progressivament a la vigilància massiva.
> "És ironia pura que Canillo volgui arribar a les 400 càmeres el 2027", ha manifestat Helena Anillo en una intervenció recent. La seva postura reflecteix un debat més ampli sobre fins on han d'anar els límits de la seguretat pública i com s'ha de gestionar l'excessiva recollida de dades personals.
Aquesta expansió tecnològica no és només qüestió de nombre, sinó també de gestió. L'objectiu del 2027 implica una inversió significativa en infraestructura i manteniment que haurà de ser assumit pel pressupost municipal. La parròquia ha d'afrontar el repte tècnic i legal per garantir que aquesta xarxa no es converteixi en un sistema obsolet o mal gestionat abans del termini previst.
La decisió s'inscriu dins de la tendència generalitzada dels ajuntaments d'invertir en videovigilància, però el cas canillenc destaca per l'intensitat de la proposta. Mentre altres municipis es limiten a substituir equips antics o ampliar lleugerament les xarxes existents, Canillo planteja un salt quantitatiu que podria servir de model —o d'avertiment— per al sector públic del país.