Caiguda del 30% en la venda de pisos a Andorra i el debat sobre l'habitatge
El mercat immobiliari d'Andorra ha registrat un descens significatiu durant els últims mesos, amb una caiguda global gairebé del 30% en les compres. Les xifres mostren que al tercer trimestre de 2026 es van realitzar només 424 operacions, molt per sota dels 604 registrats el mateix període l'any anterior.
Aquesta davallada és especialment notable en el cas dels residents, la compra dels quals ha baixat un 40%. Jordi Ribó, president del Col·legi d'Agents i Gestors Immobiliaris, va advertir que estem veient un alentiment del sector. Segons les dades oficials del departament d'Estadística, el valor total dels immobles transmesos ha estat de 306,5 milions d'euros, una reducció de l'8,1% respecte a fa un any.
Preus que continuen pujant malgrat la baixa demanda
Malgrat aquesta contracció en el volum de vendes, els preus no han baixat. Al contrari, s'ha assolit un nou rècord: el preu mitjà per metre quadrat dels pisos ha arribat als 5.100 euros, amb un increment del 13,8% respecte al mateix període de l'any anterior.
Ribó atribueix aquesta dinàmica a la major presència d'habitatges d'obra nova en les transaccions i adverteix que cal anàlitzar amb cura si es tracta de segona mà o primeres vivendes. Els compradors entre 30 i 59 anys concentren dues terceres parts del total, mentre que els residents representen el 71% dels adquisidors.
Crítiques sobre la desconexió del mercat
Des d'un vessant oposat, el Sindicat d'Habitatge considera que aquest escenari demostra una clara desconexió entre el mercot i les persones que viuen al país. Sostenen que un pis de 80 metres quadrats amb un preu mitjà de 400.000 euros és inaccessible per a la majoria, obligant molts ciutadans a continuar vivint de lloguer.
Tensions polítiques i el dret a manifestar-se
Aquest context econòmic ha generat tensions socials que han arribat fins al govern. La ministra Molné, en referència a les accions del Sindicat, va deixar clar els límits de la llibertat de reunió quan afecta béns comuns o infraestructures crítiques.
> "Una cosa és el dret a manifestar-se, però una altra és fer-ho il·legalment", va remarcar Molné. La ministra alertà que qualsevol bloqueig fronterer perjudicaria els treballadors i l'economia, proposant sempre fórmules alternatives per expressar les reivindicacions sense afectar terceres persones.
El govern insisteix en la necessitat de no interrompre el trànsit ni danyar empreses mentre es busca una solució a la crisi habitacional. La parròquia afectada i tota l'administració estatal han de trobar un equilibri entre les reivindicacions socials i la funció dels serveis públics.