De les 'palomitas' a les crispetes: Boye reclama justícia lingüística
Lluís Boye, advocat d'origen xilè i conegut per la seva defensa del català davant els tribunals espanyols, ha tancat ahir una jornada sobre l'ús de la llengua impulsada des de Cultura Activa. Tot i reconèixer que encara no domina perfectament el català del seu client més mediàtic —al qual ha aconseguit mantenir allunyat de les urpes de la Justícia espanyola—, Boye ha defensat amb un discurs de quinze minuts en aquest idioma.
> "Sóc l'únic que no parla català", va admetre ell mateix durant la intervenció a la sala d'actes de la Llacuna.
Malgrat aquesta autocrítica, el seu era un dels moments més esperats del tancament. El ponent ha utilitzat l'oportunitat per criticar fermment la situació actual: existeixen grans dificultats perquè els ciutadans puguin exercir les seves llengües oficials davant instàncies judicials.
> "Existeix el dret a parlar català davant els tribunals", ha comentat Boye, lamentant que ara per ara aquest "depèn de la sort; de quin jutge hi és designat o de si hi ha un intèrpret disponible". Ha recordat que des de fa gairebé vuit anys, tot es basa en una lògica obsoleta.
Una bretxa entre compromisos i realitat
El jurista ha assenyalat clarament la disparitat existent entre els acords internacionals i la pràctica judicial actual. Segons el Consell d'Europa s'hauria de garantir l'ús de les llengües oficials, però en molts casos això no passa.
> "Quan un parlant català i un d'espanyol estan implicats en el mateix procediment, el conflicte es resol sempre de la mateixa forma: només cal que el segon digui que no ho entén i es canvia de llengua", ha explicat.
Aquesta dinàmica fa que "la seva manca de comprensió pesi més que el meu dret". Boye alerta sobre les conseqüències: un ciutadà forçat a canviar d'idioma pot pensar que el tribunal no és prou segur.
Durant la xerrada, l'advocat també ha mostrat els seus punts febles en català. Ha confessat dificultats amb paraules com "capgira" i s'ha deixat portar per un faristol trapella de broma que li va fer caure alguns papers.
> "He perdut els papers", ha bromejat l'advocat, fent referència a la seva pròpia falta d'experiència amb el català.
Una proposta de canvi de filosofia
A final del seu discurs, Boye ha presentat una proposta que vol capgirar aquesta realitat. La seva idea és clara: els ciutadans no han de demanar permís per ser entesos; és el sistema qui hauria de justificar per què no els ha entès.
Aquesta intervenció, plena d'humor i crítica constructiva, ha deixat clar que la lluita pel català als tribunals continua sent una batalla quotidiana.