Bondia porta l'obra de Frida Kahlo al palcos d'Andorra

La companyia Bondia, naturalitzada d'Esparreguera però arrelada internacionalment, ha presentat a Andorra un nou espectacle titulat 'Passió per la vida. Un tribut a Frida Kahlo'. L'esdeveniment combina dansa contemporània amb textos i cançons en directe per narrar la biografia de l'artista mexicana.

Una aproximació plàstica al dolor i la força

Segons ha explicat el coreògraf, la decisió d'utilitzar la dansa rau en la naturalesa plàstica tant del seu art pictòric com del moviment corporal. L'espectacle segueix una línia cronològica fidel que abasta els anys justos després de l'accident tràgic fins a la mort de Kahlo, integrant elements musicals variats: música francesa durant el període parisienc i influències americanes amb ritmes swing i jazz en les etapes posteriors.

> "La Frida té una obra pictòrica molt plàstica des d'un punt de vista estètic i penso que la dansa és un bon camí per explicar aquesta història, perquè també és molt plàstica, molt estètica."

Dues Frides a l'escenari: pintora i model

El muntatge es basa en una dualitat escènica única: hi apareixen dues Frides. Una personifica la vida de l'artista i l'altra representa el seu jo interior, aquell que observava mentre creava les seves famoses autorretrats. Aquesta estructura busca traslladar al públic la càrrega física i psicològica patida per Kahlo.

L'espectacle no es limita a mostrar un caràcter fort; explora també la seva revolució sexual en el context del patriarcat mexicà d'aleshores. La coreografia reflecteix una figura declarada bisexual que va viure confrontant-se amb els homes de l'època, demostrant les seves ganes de viure al màxim sent ella mateixa.

El repte: ser respectuós i emocionants

El principal encàrrec per a la companyia ha estat mantenir el respecte cap a una figura tan icònica. Bondia reconeix que honorar aquesta memòria és un repte constant, especialment quan es tracta d'una personalitat amb tanta projecció cultural.

> "El més important és ser respectuós amb aquesta figura i això és un repte. La Frida és molt icònica, nosaltres hem d'intentar ser respectuosos i honorar aquesta figura."

L'objectiu final no és només narrar una història tràgica sinó transmetre la seva força vital.

> "Aquestes ganes de viure i de ser un mateix contra tot pronòstic, d'aferrar-se la vida amb molta força. Penso que és una reflexió molt maca d'aquest espectacle, d'una vida tan tràgica... Això segurament és el més important."

Un missatge vitalista per a l'espectador

La companyia vol que els assistents surtin del teatre amb un desig renovat de viure, malgrat les dificultats existencials mostrades a la peça.

> "Sí, de fet és una història tràgica, però hem intentat... el fet que el públic surti del teatre amb moltes ganes de viure."

L'experiència sensorial inclou música i referències al tequila, elements clau en l'univers simbòlic de Kahlo.

> "M'agrada compartir la meva fascinació per Frida Kahlo amb l'espectador. I que mentre hi hagi música i tequila, pots viure."