Bondia defensa un estil d'alimentació real davant els mites sobre la diabetis
Dr. Jordi Bondia, expert reconegut en malalties metabòliques, ha rebutjat avui al programa el concepte de "dieta" per talons a favor d'un estil d'alimentació sostenible. Acompanyat del preparador físic Jan Missé, l'expert va subratllar que la salut i l'exercici són dos pilars indissociables per mantenir una vida plena, especialment en el cas de les persones amb diabetis.
La confusió entre els tipus de malaltia és comuna
Encara que a nivell general se sap què és la diabetis, persisteix molta confusió sobre els seus diferents tipus. Bondia va explicar que, si bé tradicionalment es parlava de diabetis del nen o de l'adult gran, avui dia una persona pot desenvolupar aquesta malaltia a qualsevol edat i en qualsevol moment.
Els símptomes varien segons el tipus
Un dels punts clau de la intervenció va ser diferenciar els senyals d'alarma. En cas de diabetis tipus 1, l'organisme es queda sense insulina i apareixen signes evidents com molta set, gana excessiva, freqüència urinària elevada i una pèrdua de pes important.
En canvi, la diabetis tipus 2 sovint no dona símptomes visibles. L'increment dels nivells de glucosa en sang és molt més progressiu, fet que porta a que gairebé la meitat de les persones afectades ho desconeixin fins arribar a etapes avançades sense haver presentat cap signe extern.
> "No hauríem de parlar de dieta, sinó d'un estil d'alimentació. I mai prohibir cap tipus d'aliment." — Dr. Jordi Bondia
Alimentació: fonamental però complexa
El paper de l'alimentació en el control de la diabetis depèn del cas concret.
* En la diabetis tipus 1, la quantitat d'insulina administrada està directament relacionada amb els hidrats de carboni que es consumeixen, fent que l'alimentació sigui una part essencial del tractament.
* A la diabetis tipus 2, tot i que lògicament apareix associada a l'excés de pes i la falta d'activitat física, altres factors emocionals, socials i econòmics condicionen les opcions alimentàries reals dels ciutadans.
El mite del producte "sense sucre"
Bondia va advertir que els etiquetats "sense sucre" o "sense sucre afegit" no garanteixen la salut de l'aliment. La normativa europea permet dues variants: un aliment pot tenir zero sucre però ser processat amb altres ingredients nocius, mentre que "sense sucre afegit" només indica que no s'ha dolçificat addicionalment (com passa en alguns sucs de fruita), tot i que la base ja conté glucosa natural.
El dejuni intermitent: un mite científic?
Sobre el tema del dejuni intermitent, l'expert va ser contundent. Les dades actuals indiquen que aquesta pràctica funciona excel·lentment en animals de laboratori, com els ratolins, però no es pot extrapolat automàticament als humans.
Si bé alguns estudis han ajudat a trencar la idea errònia segons quina persona amb diabetis ha d'evitar menjar cinc cops al dia, el nombre d'àpats no sembla tenir un impacte directe en millorar els valors de glucèmia ni altres paràmetres clau.
L'objectiu final és evitar que les normes dietètiques esdevinguin insostenibles a llarg termini i promoure hàbits realistes adaptats al context social del pacient.