Feminització de la violència digital i la crida al nom propi

L'25N arriba en un context especialment delicat per Andorra, marcada recentment pel feminicidi d'un ciutadà. Judith Pallarés, secretària general de l'IAD (Institut de les Dones), ha qualificat el moment com "unes circumstàncies que mai hauríem volgut viure ni comentar" a la nostra terra.

Per a les associacions feministes, aquest assassinat és l'expressió més extrema d'un problema estructural. La secretària general recorda que no podem oblidar aquesta violència física perquè "la que ja ens arriba a les dones té moltes altres manifestacions que sovint conviuen amb nosaltres i que malauradament encara es minimitzen o es normalitzen".

La pantalla amaga un atac real

El focus d'aquesta campanya recau en la violència digital. Judith Pallarés ha subratllat que "no és menys real perquè es produeixi darrere una pantalla o es publiqui en forma de comentaris a les xarxes socials".

Les dades internacionals mostren l'abast del problema: fins al 73% de les dones europees han estat víctimes d'abusos en línia i el 95% del contingut denigrant circulant per internet es dirigeix contra elles. Andorra no és aliena a aquesta realitat global.

Per combatre-ho, durant tot novembre s'està desplegant la campanya "Dona La Cara" amb opòs i cartells repartits per totes les parròquies d'Andorra. L'objectiu clau és interpel·lar l'espectador mostrant missatges com "sempre amb el mateix victimisme", "és guapa, però amb aquestes idees no compensa" o "li han regalat el lloc".

Elisabet Royuela, secretaria d'Acció Feminista, explica la intencionalitat: "el que volíem era interpel·lar a l'espectador i que a través d'opòs veiés com et sents quan et fan aquests missatges. La impotència més gran és no saber qui hi ha darrere, perquè s'amaga en l'anonimat".

Trencar l'anonimat per responsabilitzar

Les associacions reclamen una actuació contundent que vagi més enllà de la conscienciació individual. Patty Bafino, vicepresidenta de l'ADA, admet que aquestes campanyes "tampoc fan reaccionar als maltractadors", però sí que volen conscienciar col·lectivament sobre les conseqüències.

La proposta central és clara: cal posar nom i cognom. Judith Pallarés ha deixat clar el seu argument moral durant la compareixença de l'IAD fa uns mesos: "Trencar l'anonimat és el que responsabilitza a les persones d'aquest fet".

L'objectiu final és provocar una reflexió immediata en qui escriu: "Que reflexionin: 'Si s'ha de posar el nom i cognom, s'escriuria?' o 'això ho diria davant de la mare? Si es que no, doncs no ho diguis'". No volen impedir la llibertat d'expressió, però sí garantir que els comentaris que freguen el delicte d'odi tinguin autor identificable.