Les associacions de dones d'Andorra troben insuficients els recursos i la formació

El crim perpetrat dimecres per un home de 34 anys, el primer assassinat masclista en 17 anys al Principat, ha posat sobre la taula les deficiències del sistema de protecció. Tot i que la legislació existeix i els protocols semblen adequats teòricament, diverses entitats consultades pel Diari coincideixen a assenyalar una realitat molt diferent: la manca crítica de personal i d'inversió econòmica per fer funcionar les estructures.

> "Els protocols i programes estan bé, però no hi ha els suficients recursos al darrere."

Aquesta és la conclusió unànime d'entitats com Acció Feminista, representada pel seu secretariat Elisabeth Royuela. La seva crítica se centra en l'aplicació pràctica dels instruments existents. Segons Royuela, hi ha buits significatius tant a medicina forense com al torn de suport específic per casos de violència de gènere dins la xarxa de Batllia.

També s'ha criticat el programa de promoció de relacions no violentes. En aquest cas, l'autor dels fets havia realitzat tallers amb un seguiment del personal destinat a rehabilitació, una eina que es considera necessària però insuficientment reforçada.

La formació és clau per detectar la violència en segon pla

Judith Pallarés, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones (IAD), comparteix aquesta diagnosi. Segons ella, els professionals de l'administració i els cossos especials necessiten una formació contínua per identificar casos que sovint queden en un segon pla.

> "Els professionals de l'administració i els cossos especials necessiten formació per identificar els casos de gènere."

Pallarés explica que, sense aquesta capacitat de detecció, la violència contra les dones passarà desapercebuda en judicis civils o separacions familiars. A més, hi ha una manca d'implicació general a l'hora de participar en aquestes formacions; tot i que cada cop són més els professionals que s'hi inscriuen, el nivell encara és insuficient.

El servei d'atenció a les víctimes treballa amb uns 350 casos, qüestions complexes i llargues que requereixen una ampliació immediata de recursos humans. Pallarés assegura que en els pròxims dies s'haurà d'esclarir "què ha fallat" i "on és el forat" del sistema.

La necessitat de verificar l'efectivitat real dels protocols

Elvira Geli, presidenta de l'Associació de Dones, subratlla que malgrat no conèixer els detalls íntims del cas concret, la gravetat d'un fet així obliga a les institucions a analitzar quines fites del circuit de protecció han fallat.

> "Els protocols de prevenció i atenció són fonamentals, però de vegades insuficients."

Geli demana una verificació constant de l'efectivitat real en la pràctica diària. També s'ha posat com a eix central la necessitat d'ampliar el currículum escolar sobre educació sexoafectiva per lluitar contra els diversos tipus de violència cap a les dones. Darrere de totes aquestes estructures, calen diners i recursos per garantir que ningú es quedi sense protecció.