Argentins en Andorra critica que s'hagi "mal aprofitat" la benevolència amb el català

Ponce, representant de la comunitat argentina resident al país, ha reconegut recentment que l'arribada massiva de població procedent d'estats castellanoparlants està transformant la realitat lingüística d'Andorra. Tot i que molts arriben amb la voluntat inicial d'aprendre la llengua local, aquesta predisposició tendeix a debilitar-se quan els nous residents comproven que no necessiten el català per desenvolupar les seves vides quotidianes.

> "La bondat o la benevolència andorrana respecte a la llengua ha estat mal aprofitada pels que som de fora", afirma Ponce.

El sector de l'hostaleria i la restauració serveix com a exemple clau d'aquesta dinàmica. En aquestes empreses, on treballa una part significativa dels seus compatriotes, les interaccions amb els clients es duen a terme habitualment en castellà, anglès o francès. Segons Ponce, és el dia a dia el que impulsa l'aprenentatge d'una llengua.

> "El dia a dia és el que va empenyent que tu aprenguis una llengua", ha assenyalat en declaracions recollides per l'Altaveu.

La crítica se centra en la facilitat amb què els andorrans s'adapten lingüísticament als immigrants, un fenomen que Ponce considera contrari al desitjat. Aquesta actitud de complaença ha contribuït a que molts nous residents no sentin la necessitat de dedicar temps a l'estudi del català més enllà dels requisits legals mínims.

No obstant això, el representant matisa que no es pot generalitzar i dir que tota la comunitat argentina desinteressa per la llengua. De fet, molts argentins estan inscrits als centres d'aprenentatge de català. A partir de la seva experiència personal, Ponce explica que dominar la llengua oficial li ha permès accedir a millors oportunitats professionals i integrar-se més fàcilment en la societat.

> "Quan el migrant comença a parlar la llengua del país, canvia absolutament tot", ha assegurat.

La responsabilitat compartida segons Cultura Activa

Per la seva banda, Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa, ha situat una part important de la responsabilitat en els mateixos catalanoparlants locals. Dades d'una recent enquesta mostren que el 80,6% dels participants passa al castellà quan inicia una conversa en català i rep una resposta en aquesta llengua.

Cucurull defensa deixar de interpretar l'ús del català com a falta de respecte. Al contrari, considera que continuar parlant-lo sempre que l'interlocutor el pugui entendre és una estratègia per facilitar-ne l'aprenentatge i evitar la confrontació.

> "Li estàs negant el dret d'aprendre", ha apuntat.

Una de les dades més preocupants identificades pel col·lectiu cultural és que el castellà ja ha superat el català com a llengua dominant en les relacions d'amistat. Aquesta evolució obliga, segons Cucurull, a posar especial atenció als hàbits lingüístics dels infants i adolescents.

La presidenta lamenta la manca d'un estudi específic sobre les llengües que es parlen als patis de les escoles i entre companys de classe. Una informació detallada permetria conèixer millor la realitat del català entre els més joves, més enllà de la llengua d'ensenyament.

> "La llengua és viva si es parla al carrer", ha remarcat, tot advertint que l'horitzó de sis a deu anys plantejat pel Govern per començar a veure els efectes de les polítiques lingüístiques genera preocupació si no s'actua abans en aquest àmbit.

La peça situa el debat actual dins del context institucional i social d'Andorra, on la nova legislació ha establert exigències concretes per a l'aprenentatge de la llengua oficial, tot i que els hàbits adquirits en anys anteriors continuen influint decisivament en la dinàmica sociolingüística del país.