Un informe tècnic demostra que Andorra està pitjor avui dia que l'any 1982
L'enginyer civil Sergi Riba ha posat sobre la taula en només vint minuts diversos registres i càlculs que deixen clar un fet innegable: Andorra té un problema greu en matèria de riscos naturals, específicament en el camp torrencial i d'inundabilitat. Tot i ser pioner a nivell global en l'estudi i normativització d'aquests fenòmens, la realitat local revela una mancança crítica en els mapes de risc i les zonificacions adequades.
> "Tenim un problema en matèria torrencial i d'inundabilitat" a nivell global, però més encara a Andorra. Ens ha quedat mancança de l'estudi de perills torrencials i de fer mapes de riscos i zonificacions.
La planificació dels riscos s'ha topat frontalment amb la regulació urbanística vigent. Situar dependències o activitats en zones perilloses comporta una inevitable devaluació patrimonial, un cost que el país ha d'assumir sense les eines cartogràfiques necessàries per evitar-lo.
Per què estem pitjor ara? La diferència entre perillositat i risc
Sergi Riba, doctor en enginyeria civil, ha explicat amb rigor tècnic que sovint es confon la peril·lositat (la magnitud del fenomen) amb el risc. El mapa de perillositat és estàtic; però el mapa de risc combina aquesta amenaça amb la vulnerabilitat i l'exposició actual.
> "No és el mateix risc d'inundacions que teníem l'any 2000 que el que tenim ara. Tenim més habitants, més edificacions, més cotxes... En canvi, la perillositat sí que pot anar canviant en una situació de canvi climàtic però és un mapa una mica més estàtic que el de risc."
El doctor ha demostrat científicament per què les condicions són pitjores avui dia comparades amb l'any 1982, quan els aiguats van marcar la consciència col·lectiva i va néixer la Protecció Civil moderna.
> "Evidentment ara s'està pitjor que al 1982 perquè tenim moltes significacions, més elements exposats... L'any 82 teníem zones que es desbordaven en zones de Canillo, en terrenys agrícoles... aquesta aigua tenien espai. Però actualment són zones canalitzades, zones urbanitzades i zones que l'aigua no té aquesta llibertat de sortir per poder recuperar la normalitat."
Dades alarmants sobre els rius principals i les conques
L'anàlisi numèrica realitzada pel ponent ha estat contundent en quantificar el grau d'amença a través dels rius principals (Valira Nord, Valira Orient, Gran Valira) i tributaris.
> "El que m'he trobat és que de la xarxa geogràfica principal... he trobat que un 86% podrien presentar problemes de desbordament en un període de retorn de 100 anys."
Aquest percentatge baixa fins al 73% si s'inclouen els rius tributaris, però Riba matisa que es tracta d'un indicador qualitatiu significatiu: el flux dominant supera la línia de canyes o les capacitats del canalitzador. En l'anàlisi de les conques, passades per 55 paràmetres diferents sobre un total de 250 punts estudiats, es confirma que en un 40% dels casos hi ha una probabilitat mitjana-alta de fenòmens torrencials.
> "No només tenim el tema d'inundabilitat a nivell de llera sinó a nivell de conca també uns valors bastant alts."
Aquesta anàlisi s'ha fet juntament amb la classificació de vulnerabilitat de 16.000 edificis, on un grapat d'aquests es troben en zones de risc alt.
La resposta institucional: plans i alertes massives
Davant aquesta realitat, l'enginyer ha proposat dues vies per gestionar la situació sense poder enderrocar els habitatges existents: regulació d'usos o establiment de plans d'emergència. Per la seva banda, Cristian Pons, director del departament de Protecció Civil, ha presentat un informe institucional sobre diversos plans especials que s'elevaran al Govern abans de les eleccions.
Pons ha reblat que en els últims deu anys no hi ha hagut cap situació d'avís vermell, tot i activar entre 80 i 90 avisos grisos l'any. El Centre Nacional d'Emergències hauria de ser plenament operatiu a final de l'any que ve, amb la validació definitiva del sistema AD-Alert després de les proves pilot previstes entre el 14 i el 18 de desembre.
> "D'avís vermell els últims deu anys no n'hem tingut cap situació. No té un rang de precisió molt estret, però si fos necessari hores d'ara ja seria operatiu."
La conclusió és clara: cal passar del model reactiu a una gestió proactiva que integri la protecció civil i la planificació territorial per evitar futures catàstrofes.