Andorra registra una capacitat de finançament de 421,6 milions d'euros

El Departament d'Estadística del Govern ha publicat aquest dijous les xifres definitives sobre la balança de pagaments corresponents al primer trimestre del 2026. Els resultats mostren una situació mixta: mentre que els serveis continuen aportant un fort superàvit, el sector dels béns segueix tirant a l'aigua.

La capacitat total de finançament s'ha estancat en 421,63 milions d'euros, una xifra clarament inferior als 458,57 milons recollits durant el mateix període del 2025. Aquesta davallada es recolza sobretot al compte corrent, que va tancar amb un saldo positiu de 421,54 milions d'euros.

> "El superàvit dels serveis, de 882,5 milions, compensa el saldo negatiu de la balança de béns", assenyalen les dades oficials.

El paper dels serveis versus els béns

L'economia andorrana ha mostrat una dualitat marcada en aquest quart del any. Per un costat, els serveis han estat el motor principal, registrant un saldo positiu de 882,54 milions d'euros. Aquest sector és qui sosté la balança general.

Per contra, la venda física continua sent una font de pèrdua. La balança de béns ha tancat amb un dèficit acumulat de 418,68 milions d'euros, augmentant el desequilibri estructural entre allò que es consumeix a Andorra i allò que se'n exporta.

Situació del compte financer i la posició internacional

Pel que fa al moviment de capitals, el saldo financer va ascendir als 382,87 milions d'euros. Dins d'aquesta partida, les inversions de cartera van aportar un resultat net de 453,92 milions, mentre que l'inversió directa es va veure afectada per una pèrdua menor de 4,04 milons.

En termes globals, la posició inversora internacional confirma el pes dels actius sobre els passius. Al tancament del trimestre, Andorra disposava d'actius financers davant l'exterior per valor de 23.439,88 milions, mentre que els passius només ascendien a 8.399,29 milons.

La inversió de cartera segueix sent la partida dominant dels actius amb pròrroga als 14.859,59 milions d'euros. Aquesta concentració en actius financers reflecteix una economia on el capital mobilitzat per a negociacions internacionals supera moltíssim les obligacions directes cap al exterior.