Andorra creix, però qui marxa?

El Principat ha guanyat 422 residents per via migratòria durant el segon trimestre del 2026, segons les dades oficials publicades pel Departament d'Estadística. Entre abril i juny de l'any en curs, van arribar a casa nostra 1.549 persones, mentre que n'havien marxat cap a l'estranger unes 1.127. El resultat és positiu: el país creix demogràficament.

No obstant això, darrere de xifres brillants hi ha una realitat complexa que cal analitzar amb fredesa. La dinàmica migratòria no es distribueix uniformement ni afecta a totes les categories socials del mateix modo.

Espanyols i argentins: dos mons en el balancí demogràfic

La composició nacional dels nous veïns dibuixa un mapa molt desigual. Els espanyols lideren clarament la llista d'arribades amb 540 persones, que suposen gairebé el 35% del total de nouvinguts. Aquesta xifra reflecteix una continuïtat en els fluxos tradicionals des dels veïns.

Per contra, les argentines protagonitzen un drama demogràfic: encara que han arribat 138 persones, la quantitat d'expatriats de nacionalitat argentina ha estat superior. El saldo és negatiu en -59. És el cas més emblemàtic de pèrdua de capital humà recent.

Aquestes xifres no són casualitats; mostren com els fluxos migratoris estan canviant radicalment, amb una entrada massiva de treballadors estrangers i una sortida dolorosa per a la nostra pròpia col·lectivitat llatinoamericana.

La parròquia guanyadora: Escaldes-Engordany vs. Canillo

La distribució territorial també revela profundes desigualtats internes. Escaldes-Engordany és el gran beneficiari d'aquest creixement, registrant un saldo positiu de 182 persones. La capital del país, Andorra la Vella, segueix amb 103 nous residents, mentre que Sant Julià de Lòria i Ordino també sumen resultats positius.

En canvi, el mapa mostra ferides obertes a altres territoris. Canillo és l'única parròquia amb un saldo clarament negatiu (-25), on han marxat més persones de les que han arribat. Aquesta dinàmica suggereix una concentració urbana i econòmica que deixa enrere els municipis menys poblats.

Joves o gent gran? La paradoxa etària

El fenomen migratori afecta diferentment segons l'edat, creant un repte per a la sostenibilitat del sistema de pensions. Els grups més joves són els que atreuen: entre 0 i 9 anys hi ha hagut una entrada neta de 150 infants, mentre que el grup d'adolecents (10-19) suma un saldo positiu de 88 persones. Això indica que les famílies amb fills són els principals motors del creixement actual.

Tanmateix, la gent gran continua abandonant-nos. A partir dels 60 anys, el balanç és negatiu: han marxat més residents grans dels que hi ha arribat nouvinguts de la mateixa edat. És una tendència estructural preocupant per a l'equilibri fiscal i social del país.

Dades, matisos i realitat estadística

Cal interpretar amb cautela les xifres absolutes recordades pel Departament d'Estadística: aquestes varien segons la població estimada i no sempre reflecteixen un trasllat físic immediat. Les sortides poden quedar invisibles per temps o ser mal classificades, cosa que pot infraestimar l'emigració real.

En definitiva, Andorra creix demogràficament gràcies a nous veïns, principalment espanyols i francesos, però el cost social d'aquest model de desenvolupament sembla estar pagat amb la sortida dels nostres propis conciutadans argentins i portuguesos. La paradoxa és clara: guanyem població, però perdem identitat.