Nous andorrans: el pasaport arriba a més d'un centenar de famílies
El Departament d'Estadística ha publicat ahir les xifres oficials sobre l'obtenció de la nacionalitat durant el tercer trimestre del 2026. El balanç és clar i positiu: 324 persones han adquirit el passaport andorrà en aquest període.
Aquests nous ciutadans no només sumen a les files dels residents, sinó que també representen un reconeixement institucional de la seva integració al país. La distinció entre els títols és important per entendre quina via ha seguit cada persona: plenitud de drets polítics o estatus provisional.
El detall dels 324 nous ciutadans
D'aquests totals, la majoria ja poden exercir els seus drets plens. Concretament, 194 persones han obtingut la nacionalitat amb plena capacitat política.
Però hi ha un altre grup significatiu: 128 adquisicions provisionals. Aquestes figures indiquen que encara queden passos pendents per completar el procés legal integralment. D'aquests 128, només dues persones han rebut la nacionalitat com a conseqüència directa de les funcions públiques que exerceixen.
Com s'ha arribat al passaport?
Dins del grup amb drets plens (194), es distingeixen tres vies principals:
- Nacionalitat d'origen: 127 persones, sovint descendents de familiars que ja tenien vincles històrics.
- Naturalització plena: 67 casos on els sol·licitants han renunciat a la seva nacionalitat anterior per optar a l'espanyola o altra.
Pel costat provisional (128), les raons són diferents:
- Pèrdua de nacionalitat d'origen pendenta: 83 persones que encara hauran de demostrar legalment que han perdut la seva antiga ciutadania.
- Confirmació en curs: Les altres 45 estan esperant el compliment dels terminis legals per confirmar la seva condició definitiva.
Els camins més comuns cap a la naturalització plena inclouen:
- Més de vint anys de residència continuada: 39 persones.
- Combinació de residència i escolarització al país: 15 casos.
- Matrimoni amb ciutadà andorrà: 12 sol·licitants.
Aquestes dades, recollides per l'organisme oficial, reflecteixen la dinàmica demogràfica actual i el creixement de comunitats establertes que busquen arrelar-se definitivament a Andorra.