Andorra es consolida com a actor clau en el futur energètic dels Pirineus

Després de tres anys d'anàlisi tècnica, els projectes europeus PHYRENE i SHAREDH2 han presentat les seves conclusions oficials. La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) ha situat formalment el Principat dins del mapa energètic compartit amb Espanya i França.

Aquesta incorporació no és només simbòlica; inclou un full de ruta específic dirigit a les agències d'energia de Portugal, Andorra, Espanya i França. L'objectiu és transformar la transició energètica en una eina de cooperació territorial real.

Un potencial significatiu per al 2050

El model analític del projecte PHYRENE ha calculat amb precisió el futur consum d'aquesta font. Les xifres mostren que l'hidrogen podria cobrir entre un 6,2% i un 9,8% de la demanda final total a tota l'àrea pirinenca per al any 2050.

En termes absoluts, es projecten anualitats de consum situades entre les 660.000 i les 976.000 tones. Si s'acumula la producció des del començament d'aquesta etapa (any 2024) fins al final del decenni, el volum total podria arribar a situar-se entre 12 i 17 milions de tones per als territoris estudiats.

> "Les conclusions presentades per la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), situen el Principat dins d'un espai energètic compartit amb Espanya i França"

Una xarxa empresarial ja existent

Una eina fonamental derivada del treball és el Geoportal de l'Hidrogen. Aquesta plataforma digital ha catalogat més de 800 empreses i centres de recerca implicats en uns 280 projectes. La geografia d'aquests actors es reparteix entre les fronteres d'Espanya, França i Andorra.

L'objectiu és clar: facilitar la connexió directa per a col·laboracions empresarials, científiques i institucionals. Ja no cal buscar en blanc; l'eina localitza capacitats existents immediatament disponibles.

Impacte ambiental del transport pesant

El projecte ha estudiat específicament la viabilitat de l'hidrogen per al sector logístic, concretament el transport pesant. Els càlculs indiquen que una xarxa inicial amb 27 estacions i un parc de 1.430 vehicles podria evitar anualment prop de 23.600 tones de CO₂.

Si s'impulsa el desplegament cap a l'escaleta superior, configurant una xarxa de 70 estacions amb uns 5.210 vehicles, la reducció d'emissions saltaria fins als 86.400 tones anuals. Aquestes conseqüències positives són directament mesurables.

Obstacles i camí a seguir

No tot és optimisme; el projecte SHAREDH2 ha detectat barreres reals que frenen l'expansió. S'han identificat obstacles administratius, normatius, financers i socials en comunitats energètiques.

La proposta de la CTP per a Andorra és concreta: reforçar formació i guies pràctiques ara mateix; simplificar tràmits burocràtics properament; adaptar els mecanismes de finançament a mitjà termini; i consolidar marcs jurídics estables en el llarg alè. Sense això, la transició es quedarà sense efecte.

La estratègia pirinenca busca convertir aquest repte tècnic en una oportunitat de desenvolupament territorial compartit.