Andorra viu el seu màxim demogràfic

Les dades facilitades aquest dijous pel Departament d'Immigració desmenteixen qualsevol teoria sobre una estancació poblacional. En lloc de fer-ho, els números confirmen que la parròquia ha assolit un punt d'inflexió demogràfic sense precedents.

Un xoc de xifres històriques entre maig i juliol

El període comprès entre el 1r de maig i el 31 de juliol va ser clau per a la nova realitat andorrana. En aquest trimestre, es van comptabilitzar un total de 57.132 permisos de residència.

Aquesta xifra no és només una dada més; representa un increment del 2% respecte al mateix període de l'any anterior (56.031). Si ens fixem en les autoritzacions prorrogables, la tendència es manté: se situaven en 56.114, suposant un creixement del 1,9% sobre els 55.094 de l'any passat.

> "Aquestes dades constaten que l'increment poblacional del país... segueix fort".

És important contextualitzar: aquest és el registre més elevat històric a aquestes alçades, superant clarament les xifres habituals de l'hivern. Per exemple, només al juny es van registrar 55.031 permisos, una dada que ja per si sola batia rècords anteriors.

L'estructura del creixement: treballadors i fronterers

L'anàlisi de l'historial revela un patró clar: la forta caiguda post-crisi del 2008, una recuperació progressiva fins al 2019 (45.458), seguida d'un nou descens durant la pandèmia i el repunt actual.

De les autoritzacions vigents, destaquen dues categories:

* Residència i treball: Arribaven a 43.604 en aquest període de tres mesos. És la dada més elevada històricament, fins i tot superant els pics d'hivern.

* Només residència: Ha crescut un percentual encara més fort del 1,5%, passant dels 10.086 als 10.423 (+3,3%).

El Departament també va concedir un total de 2.468 permisos nous, una xifra que suposa el 5% més que l'any anterior (2.351). La descomposició d'aquests números mostra canvis estructurals:

* Els de residència i treball van baixar lleugerament (-0,5%) a 1.071.

* En canvi, els només de residència creixen un 8,3% (+264 unitats).

* Els permisos per a fronterers experimenten el salt més gran: +31,9%.

Aquest fenomen s'ha vist reforçat amb l'ampliació de la quota de temporada d'estiu, que va arribar als 727 nous casos (+10%).

Quins sectors impulsen aquest creixement?

La demanda laboral es concentra en àrees específiques. La ocupació més habitual és la dels serveis de restauració, personals i comerços, amb 10.098 autoritzacions. En segona posició hi ha els tècnics i professionals de suport (5.733), seguidos per la construcció i sectors similars (4.869).

La població s'acosta als 90 mil habitants

Les dades d'autoritzacions concorden perfectament amb el cens oficial. A finals d'octubre, al país vivien 90.271 persones. Això suposa un increment del 1,6% respecte a l'any anterior (88.881), equivalent a guanyar més de mil habitants en dotze mesos.

D'aquests nous veïns, la influència dels col·lectius llatinoamericans és determinant:

* Els colombians han crescut un 37,2% (més de 200 persones).

* Els peruans, per la seva banda, augmenten un 16,5%.

Aquesta dinàmica confirma que l'arribada de residents no és només una qüestió estacional, sinó un canvi estructural profund en el teixit social i econòmic del país.