La realitat de l'escalfament a Andorra: un repte econòmic més enllà del mediambiental

La dependència del gasoil continua sent una barrera greu per a la transició energètica d'Andorra. Malgrat les polítiques públiques destinades a impulsar les energies renovables, una part important dels habitatges del Principat encara utilitza combustibles fòssils per escalfar-se.

Les dades de l'Observatori d'Andorra Recerca + Innovació corresponents al segon semestre del 2025 ja apuntaven que el 56% de les persones enquestades disposaven de calefacció de gasoil al seu habitatge, mentre que un 25% utilitzaven radiadors elèctrics. Aquesta situació s'emmarca en un parc residencial amb necessitats urgents de millora energètica on la capacitat per substituir sistemes depèn del cost de les instal·lacions i el règim de propietat.

Un estudi profund sobre els hàbits de consum

Per conèixer aquesta realitat, Andorra Recerca + Innovació ha elaborat l'Enquesta del Consum Energètic dels Edificis Residencials del 2026, conjuntament amb l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic. El treball de camp es va desenvolupar entre el 23 de febrer i el 18 de març recollint les respostes de 751 persones adultes seleccionades aleatòriament. L'estudi presenta un marge d'error del 3,59%.

La investigació examina els sistemes principals de calefacció, la producció d'aigua calenta i l'antiguitat de les instal·lacions. També aborda una qüestió crítica: si les famílies poden mantenir els habitatges a una temperatura adequada durant el fred.

> "La recerca examina els sistemes principals de calefacció, la producció d'aigua calenta... i també aborda una qüestió especialment rellevant: si les famílies poden mantenir els habitatges a una temperatura adequada."

Aquest indicador permet relacionar la transició energètica amb la vulnerabilitat energètica, que afecta directament les llars que tenen dificultats per assumir les despeses necessàries.

El problema dels inquilins i els propietaris

Substituir una caldera de gasoil és una inversió que no totes les famílies poden afrontar. A més, hi ha dificultats tècniques en alguns immobles i la necessitat d'actuar sobre instal·lacions comunitàries.

La situació es torna especialment complexa als habitatges de lloguer. Els inquilins assumeixen despeses energètiques però no tenen capacitat per executar reformes estructurals, ja que les instal·lacions són propietat d'un tercer. Això situa davant la necessitat de coordinar inversions entre els propietaris, les comunitats i les administracions.

Ajuts públics insuficients?

El Govern disposa del programa Renova per fomentar la rehabilitació i l'eficiència energètica. La convocatòria del 2026 preveu ajuts per a actuacions com millorar l'aïllament o substituir sistemes de calefacció.

No obstant això, l'existència d'aquests subvencions no garanteix que totes les llars hi puguin accedir ni disposar dels recursos necessaris per la part de inversió no coberta. El repte real és evitar que la modernització quedi limitada exclusivament als propietaris amb més capacitat econòmica.

Com diu el text original, avançar cap a sistemes menys contaminants implica garantir que totes les famílies puguin escalfar els seus habitatges a un cost assumible, independentment de si són propietari o inquilí.