Aquests dies he quedat astorada i compungida per la presentació sobre Les desigualtats a Andorra: balanç i propostes d’actuació, que Gerard Martínez, economista, doctor en Gestió i membre del col·lectiu ciutadà Solidaritat i Justícia, va fer el 26 de juny del 2026. D’aquesta presentació en ressalten les cares més cruentes i dures de la realitat socioeconòmica andorrana.
Basant-se en les dades de l’Observatori de la Infància d’Unicef i d’Andorra Recerca+Innovació del 2024, Martínez evidencia que les dificultats d’accés a l’habitatge, la pobresa energètica i la concentració de la riquesa a mans d’un grup reduït d’habitants posen en perill la imatge de prosperitat que el Govern mostra a l’exterior. És cert que el cost de la vida i el preu de l’habitatge s’han convertit en dos dels principals factors de pressió social. A tall d’exemple, dos de cada tres llogaters consideren que la situació de l’habitatge és un problema directe en la seva vida quotidiana, ja que el 20% dels nostres conciutadans hi destina més de la meitat del seu sou a pagar-ne les mensualitats. I, és més, les dades tossudes mostren que aquesta xifra s’agreuja dramàticament entre els majors de 65 anys, entre els quals la proporció supera una de cada tres persones.
Però allà on la presentació és més alarmant és quan mostra, a partir de l’anàlisi de la renda dels habitants, que el risc d’exclusió social i de bretxa de nivell de vida va de la mà d’un pou de desigualtats. A casa nostra, la distància entre els molt rics i els pobres o els qui tenen dificultats per arribar a final de mes és impactant.
Si tenim en compte que 626 persones d’un total de 86.801 habitants, el 2024, acumulaven 4.463 milions d’euros, una mitjana de 7 milions d’euros per persona, i que, dins d’aquest grup, només 63 persones de tot el país concentraven 1.934 milions d’euros, amb una mitjana de 31 milions d’euros per persona, una servidora només pot sentir vertigen! És evident que aquestes dades s’apropen més als nivells de desigualtat dels països en vies de desenvolupament que als dels països desenvolupats, on el 99% de la riquesa està en mans de menys de l’1 % de la població. La concentració de capital en unes poques mans fa que el creixement econòmic del qual es vanaglorien els nostres dirigents beneficiï quasi exclusivament els sectors més benestants del país i deixi enrere i a remolc tant la classe mitjana com la població treballadora.
Tornant al benestar i a la qualitat de vida dels ciutadans del país, l’economista ressalta també, d’acord amb les xifres de l'Unicef i d’AR+I, que la població resident no andorrana té una probabilitat significativament més alta de patir situacions de precarietat. I és que, per exemple, prop d’un de cada quatre infants, el 24 % dels nostres menuts, viu en condicions d’habitabilitat deficients, fet que pot limitar-ne el desenvolupament.
Martínez afirma que el model fiscal andorrà està estructurat principalment per atreure capital estranger i per protegir la riquesa acumulada, sense disposar d’un sistema redistributiu fort basat en la capacitat econòmica real de cadascú. Aquesta fiscalitat asimètrica fa que la càrrega fiscal del Principat no compensi les desigualtats del mercat, mentre que, per contra, consolida les grans fortunes del país, accentuant de pas la bretxa entre els diferents grups socials. I, en aquest sentit, el dibuix del mapa socioeconòmic del nostre Principat mostra que els més rics, que són un grup molt reduït, són cada cop més rics, i els menys benestants, que són la immensa majoria, són cada cop més pobres.
L’economista acaba la seva conferència proposant solucions per revertir la situació i portar el nostre Principat a ser un veritable Estat social, com diu la Constitució, amb un creixement econòmic equitatiu que permeti a la majoria dels habitants accedir a un habitatge assequible i gaudir d’una bona qualitat de vida. Aquestes solucions inclouen, entre d’altres, revisar de dalt a baix la funció redistributiva de la fiscalitat, controlar la inversió estrangera i centrar les polítiques públiques en la població del país.
Un repte necessari.

❤️ M'agrada! 1