Andorra la Vella canvia el model: l'aigua deixa de ser un residu

ANDORRA LA VELLA. Els projectes d'urbanització situats en zones prioritàries del municipi hauran d'incloure obligatòriament sistemes avançats de gestió hídrica. Aquesta nova mesura, integrada dins la revisió del Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), marca un gir radical: l'aigua deixa de ser considerada un residu que cal evacuar ràpidament per convertir-se en un recurs valuós a gestionar.

Objectius clau: recarregar sòls i evitar inundacions

La normativa específica detalla què es demana als nous edificis. Els objectius són clars i urgents: minimitzar la sobrecàrrega de la xarxa de clavegueram i, alhora, facilitar la recarga dels aqüífers. El text estableix que cap actuació urbanística podrà comportar un augment del cabal d'escorrentia. En termes simples: si edifiqueu sobre terreny permeable sense mesures correctores, l'aigua de pluja no s'absorbeix i va directament als rius o a les canonades, saturant els sistemes.

> "Com a mínim el 30% del paviment haurà de garantir la retenció i la infiltració de l'aigua en el sòl."

Aquesta cita resumeix el nucli dur de la nova regulació: el terç de les superfícies impermeables d'una urbanització ha de funcionar com a esponja per al sòl, evitant que l'aigua caigui directament als dipòsits de clavegueram.

Dipòsits i vegetació autòctona: una obligació més

La mesura no es limita només a la infraestructura subterrània. Els nous edificis també han d'incorporar dipòsits per recollir l'aigua de pluja, destinada exclusivament al reg de les zones verdes. Aquestes àrees hauran de plantar-se amb vegetació autòctona, com ara oms, salzes o freixes, espècies capaces de suportar períodes d'embassament temporal.

L'objectiu és maximitzar l'evapotranspiració, clau per al cicle natural de l'aigua. Així doncs, la nova normativa no només protegeix el sòl sinó que també aposta per crear zones verdes i refugis climàtics dins dels propers projectes d'urbanització.

Una novetat en la gestió comunal

És important destacar que aquesta incorporació de sistemes de drenatge és una novetat en la història de la gestió urbanística del Comú. El POUP vigent, amb revisió del 2017, ja prohibia construir a menys de cinc metres dels rius i protegia les fonts, però mai havia inclòs solucions actives per recarregar els aqüífers o gestionar la pluja com un recurs.

Aquesta decisió afecta directament als promotors que desenvolupin en aquestes zones i posa sobre la taula una nova realitat: la sostenibilitat hídrica ja no és opcional, sinó el requisit legal per a qualsevol obra de nova construcció o reforma urbanística significativa.