Les dues parròquies tornen a custodiar simbòlicament un símbol del passat comunal

Fa uns dies, enmig dels treballs de restauració que s'han dut a terme recentment al palauet històric de Casa de la Vall d'Andorra la Vella, es va constatar una absència inquietant: les dues claus originals que obrien l'armari del segle XVIII havien desaparegut. Aquesta falta no era només un detall estètic; reflectia la pèrdua física d'un element tangible de la història compartida entre els dos territoris.

Per evitar que aquest buit simbòlic es consolidés, s'ha encarregat a un orfebre expert la reproducció fidel d'aquestes peces clau. L'objectiu era respectar-ne exactament la forma i el funcionament mecànic originals per tal de permetre l'accés continuat al moble.

> "Pretén preservar la tradició i el simbolisme de la custòdia compartida" dels documents, ha remarcat Ensenyat en fer entrega oficial d'aquestes rèpliques als representants de les dues parròquies. Aquest gest reconeix que, tot i ser còpies, recuperen l'esperit del control conjunt sobre la documentació comunal.

L'armari mateix data de principis del segle XVIII, concretament cap al 1702, quan la casa Busquets va passar a propietat del Consell General. L'actual Despatx del Síndic General es va utilitzar des d'aquella època com a sala de reunions del Comú d'Andorra.

El moble disposava inicialment de dos panys i dues claus diferenciades, una particularitat que reflectia l'organització territorial de l'època. Aquest sistema permetia un control compartit sobre la documentació entre els quarts d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

És important clarificar que tot i recuperar les claus, l'armari ja no conserva el seu contingut original. Els més de 5.500 documents que s'hi guardaven van ser traslladats a l'Arxiu Nacional el 5 de setembre del 1996 amb la voluntat de garantir-ne una millor conservació, classificació i accessibilitat per als investigadors.

Entre aquest fons hi havia actes de les sessions comunals, llibres, talonaris i pergamins que permeten reconstruir l'activitat d'una institució que va assumir la regulació de les relacions entre els habitants del territori des del segle XIV fins al 1978.

Precisament, l'Arxiu històric del Comú d'Andorra va deixar de generar documentació el 14 de juny del 1978, coincidint amb la separació dels quarts en dues parròquies independents. Gairebé mig segle després d'aquesta divisió administrativa, les dues administracions recuperen simbòlicament les claus d'un armari que representa una part de la seva història compartida.