Andorra la Vella aposta per l'anella verda i els 12 cors de barri
El cònsol Sergi González ha destacat aquest dimarts, dia 13 de novembre del 2026, que la ciutat capital està convertint-se en un exemple a seguir dins el moviment internacional de crear entorns urbans més saludables i accessibles.
Durant una jornada dedicada al debat tècnic sobre les inquietuds dels urbanistes locals, González ha explicat com s'estan transformant els espais públics. Ha subratllat que la ciutat ja no només mira cap a l'interior sinó que busca activament connexions amb el seu entorn natural i veí.
> "El tema de l'anella verda crec que serà molt important i ja podeu veure les connexions que estem fent entre el rec de l'Obac i el del Solà, amb la natura pel mig. Crec que aquesta serà l'evolució que en pocs anys veurem",
ha afirmat González.
Aquesta proposta ha rebut una acollida entusiasta per part dels assistents a les jornades, qui han pogut comprovar in situ el progrés de la infraestructura. Els treballs realitzats recentment a zones com la Baixada del Molí o Prada Motxilla demostren aquesta aposta clara: donar més espai als vianants, plantar arbres i millorar els carrils bici.
Un model d'intercanvi internacional
La presentació dels resultats del diagnòstic sobre la caminabilitat de Andorra la Vella ha estat el punt àlgid. Aquest estudi, elaborat amb suport tècnic de la Universitat Carlemany i complementari al informe anual centrat en les necessitats de la gent gran, confirma que l'accessibilitat és una prioritat.
La secretària general de la UCCI, Almudena Maíllo, ha valorat positivament el diàleg entre ciutats tan diverses com Andorra la Vella, Lima, Montevideo o Bogotà. Segons ella:
> "És important veure com ciutats tan diverses i de mides tant diferents... tenen la transformació dels espais públics com a polítiques principals"
.
La xifra és eloquente: el 75% de la població d'Amèrica Llatina viu en nuclis urbans. Això implica que les ciutats han de prestar atenció especial al trasllat a peu, un factor clau per millorar no només la mobilitat sinó també la salut i la convivència social.
El repte principal segueix sent garantir aquesta transformació perquè afecti directament als col·lectius més vulnerables: gent gran, infants i persones amb discapacitat. La conclusió és clara: la solució que desenvolupa una ciutat pot ser aplicable en una altra, fomentant un model de gestió urbana compartit.