És molt probable que la proposta de despenalització de l'avortament arribi al Consell General d'aquest mes. Les paraules del copríncep Xavier Espot, citades fa setmanes, situen Andorra en un país sobirà on les decisions legals no requereixen el vistiplau directe del Vaticà per entrar a tramitació.
Tot i això, la responsabilitat de trobar l'equilibri entre la demanda social i l'estabilitat institucional recau sobre els òrgans governamentals. El copríncep episcopal Josep Lluís Serrano ha mantingut el silenci respecte a una possible reforma legislativa, limitant-se a parlar de "diàleg" i d'acompanyament pastoral. Aquestes declaracions, encara que ben intencionades des del punt de vista religiós, no tenen contingut jurídic concret per resoldre la qüestió.
La negociació amb Roma ha estat condicionada per límits clars imposats pel Vaticà. Fa un any, el Govern andorrà va plantejar fins i tot protegir personal sanitari o que l'entitat CASS participés en despeses relacionades; aquesta proposta es va considerar infranquejable sota el pontificat de Lleó XIV, successor del papa Francesc.
El context diplomàtic al Vaticà sembla estar canviant. Diverses fonts indiquen que Pietro Parolin, principal negociador amb Andorra i cardenal a la Secretaria d'Estat, podria ser substituït per Paul Richard Gallagher. Aquest canvi s'interpreta com un trasllat de poder dins l'Església catòlica.
Paul Richard Gallagher ha deixat clar el posicionament oficial: "Estem en contra de la idea que l'avortament pugui ser un dret humà" i ho qualifica de "falsa solució" per a les dones. El seu discurs es basa en respectar la dignitat humana des dels no nascuts, una postura que limita considerablement el marge de maniobra diplomàtica.
Els analistes preveuen un procés gradual similar al d'altres països: primer despenalització per a la dona, posteriorment pels supòsits mèdics, i finalament convertició en prestació sanitària o dret blindat. La pregunta rau si el copríncep catòlic podrà promulgar una llei que retiri protecció penal a la vida no nascuda.
La via constitucional de la "no-signatura" ofereix una sortida per mantenir l'estructura del Coprincipat sense fer caure l'Estat. Aquest mecanisme ja s'utilitzà amb èxit en lleis com les de relacions laborals (2018), tècniques reproductives assistides (2019) i drets dels infants (2019). L'antecesor episcopal, Joan-Enric Vives, va defensar aquesta opció el passat gener, assegurant que sempre hi hauria una via de sortida per no signar si la Santa Seu mantenia les seves posicions.
El camí cap a una resolució és terrenal i complex. Mentre es decideix qui serà el nou negociador vaticà, Andorra ha d'afrontar un debat que toca fonsos morals i institucionals.