Andorra Digital impulsa la transformació estratègica del país
La transformació digital d'Andorra ha deixat de ser un simple procés tecnològic per convertir-se en una estratègia nacional que afecta a l'administració, les empreses i els ciutadans. Marc Rossell, ministre de Funció Pública i Transformació Digital, afirma que el país ja ha donat el pas cap a la digitalització basada en resultats tangibles.
> "El repte ara és consolidar aquests avenços, ampliar-ne l'impacte i continuar avançant cap a un país més àgil, segur, inclusiu i competitiu",
afeix Rossell sobre els objectius de Andorra Digital.
L'organització s'estructura al voltant de quatre grans eixos: ciberseguretat, benestar digital, intel·ligència de la dada i infraestructures tecnològiques. Aquesta estructura permet abordar la transformació d'un manera transversal, combinant innovació amb seguretat.
Ciberseguretat i protecció nacional
Un dels pilars fonamentals és l'Agència Nacional de Ciberseguretat (ANC-AD). El seu objectiu principal és protegir les infraestructures essencials del país. Segons el balanç corresponent al període 2025-2026, s'ha desplegat la Llei 22/2022 i s'han reforçat els mecanismes de prevenció davant d'incidents.
L'equip CSIRT-AD vigila les xarxes las 24 hores del dia. Aquest equip disposa de capacitats per a la gestió d'incident, anàlisi forense i enginyeria inversa. Destaca que totes les entitats essencials han assolit el nivell de maduresa exigit pel Esquema Nacional de Seguretat.
La cooperació internacional també és prioritària. Funciona un protocol coordinat entre l'ANC-AD, Andorra Telecom i la policia. A més, s'han signat deu acords internacionals i Andorra ha accedit com a membre de ple dret a INHOPE, xarxa global contra el contingut il·lícit.
Benestar digital i inclusió social
El segon pilar és el Centre de Benestar i Competències Digitals (CBCD). Aquesta entitat treballa perquè l'avanc tecnològic vagi acompanyat d'un ús segur, responsable i inclús. El CBCD ofereix dotze serveis dirigits a ciutadans, docents i empreses.
Les xifres mostren un compromís amb la formació: s'han organitzat més de 60 sessions amb una assistència superior a 400 persones. També s'ha publicat una col·lecció d'90 recursos informatius. El centre prepara el futur espai al Node i treballa en un pla específic per digitalitzar la ciutadania.
S'està desenvolupant l'índex de benestar digital, una eina que mesurarà l'impacte real de la tecnologia a la població. Aquesta informació servirà per orientar les futures polítiques públiques i evitar nous tipus d'exclusió social.
Governança de les dades i intel·ligència artificial
La gestió responsable de la informació és un altre eix estratègic, liderat per l'Agència d'Intel·ligència de la Dada (AID-AD). La seva missió és establir un marc comú de governança que garanteixi que les dades siguin fiables i traçables.
La qualitat dels dats condiciona directament la fiabilitat dels sistemes basats en intel·ligència artificial. Per tant, l'agència vetlla perquè aquestes tecnologies incorporin transparència, supervisió humana i respecte als drets fonamentals.
Una aplicació pràctica d'aquesta agència és la Passarel·la d'Intercanvi de Dades (PIDA), també coneguda com a Bus d'Interoperabilitat. Aquesta plataforma permet compartir informació entre administracions, fent que els ciutadans només hagin d'aportar les seves dades una sola vegada.
La Cartera Digital i el teixit empresarial
La Cartera Digital ha tingut un èxit notable. Un any després de la seva implantació, ja utilitzen aquest servei un de cada tres ciutadans. L'aplicació registra més de 25.000 autenticacions mensuals i inclou funcions com el carnet d'animal o l'accés al cens electoral.
Per impulsar les empreses locals, Andorra Digital ha creat un marketplace gratuït accessible des del seu web. Aquesta plataforma connecta proveïdors tecnològics amb pimes que necessiten solucions avançades en condicions favorables. L'objectiu és simplificar la contractació i reduir costos sense comprometre la sobirania de les dades.
Tot i els avenços, persisteixen desigualtats en sectors com el primari o entre gent gran i persones amb baixos ingressos. El director David Vicente remarca que l'objectiu no és només digitalitzar sinó assegurar que ningú quedi exclòs: "assegurar que ningú en quedi exclòs i que tothom participi".
Les prioritats futures inclouen ampliar el catàleg de serveis, desplegar noves estructures digitals i reforçar aliances internacionals. El repte fonamental és traduir la digitalització en millores mesurables per a tota la societat.