Andorra és un dels països europeus que menys diners destina a l'educació

L'estadística oficial del passat exercici dibuixa una realitat inquietant: el Principat ha dedicat 1.063 euros per habitant als serveis educatius, situant-se clarament per sota de la majoria dels estats membres de la Unió Europea.

Aquesta xifra, publicada pel Departament d'Estadística amb data del 9 de novembre de 2026, reflecteix una prioritat pressupostària que sembla aliena a les necessitats reals de formació i desenvolupament humà en un país petit com el nostre. Tot i cert creixement absolut, la inversió per càpita roman estancada respecte al seu percentatge del PIB.

Un augment nominal amaga una realitat relativa

La despesa pública educativa va assolir els 94,7 milions d'euros, un increment del 5,5% respecte a l'exercici anterior. No obstant això, aquest import només representa el 2,4% del producte interior brut (PIB), una proporció que es manté estable i sense evolució qualitativa significativa.

> "La despesa per càpita també experimenta una evolució positiva, amb un increment de 32 euros respecte dels 1.031 registrats l'any passat."

Aquesta frase, malgrat la seva formulació optimista, amaga el fet que milers d'euros addicionals no han estat suficients per tancar les bretxes amb els països desenvolupats veïns.

La comparativa europea revela una distància enorme

La realitat és crua quan es confronten les nostres xifres amb les de la resta del continent. Luxemburg encapçala el rànquing amb 6.436 euros per habitant, seguit de Suècia (3.870) i Dinamarca (3.750). Països com Finlàndia superen els 3.000 euros, mentre que Alemanya s'atura en uns 2.364.

En canvi, Espanya es situa als 1.341 euros, una xifra molt propera a la nostra però encara superior, i França arriba als 2.177. Portugal, amb un PIB per habitant inferior al nostre, destina fins i tot més recursos (1.170 euros). Romania i Bulgària tanquen el grup baix amb 746 i 703 euros respectivament.

Aquestes diferències no són només estadístiques; reflecteixen desigualtats estructurals en els nivells salarials dels docents, la qualitat de les instal·lacions escolars i l'accés a recursos tecnològics avançats per als alumnes.

La precisió metodológica és clau

Cal fer una advertència fonamental abans d'acceptar cegament aquesta comparació: les dades andorranes exclouen les aportacions econòmiques que Espanya i França fan directament als seus sistemes educatius establerts al Principat. Si s'inclouen aquests fons, la despesa total ascendeix a 130,2 milions d'euros, dels quals 35,5 milions provenien de les dues nacions veïnes.

Per tant, una comparació directa amb els països europeus sense ajustar aquestes variables presenta greus limitacions metodològiques que poden distorsionar la percepció real del compromís estatal amb l'educació.

Distribució dels recursos i nivells educatius

L'anàlisi detallada mostra que les despeses de personal concentren el 60,5% dels recursos totals, amb una partida de 57,3 milions d'euros. Per nivells acadèmics:

- La primera ensenyança absorbeix 33,7 milions.

- La segona educació destina 29,6 milions.

S'observa un creixement del 7,2% al batxillerat i un augment del 5,6% a l'ensenyament superior. Aquestes variacions positives en termes absoluts no es tradueixen automàticment en millora de la qualitat educativa si el volum global segueix sent insuficient per als estàndards europeus.

La veritable qüestió rau en saber fins a quin punt aquest pressupost és adequat per garantir una formació d'alta qualitat, competitiva i equitativa per a tots els ciutadans andorrans.