Un sistema massiu d'observació digital cobreix les set parròquies

Les corporacions comunals han accelerat el desplegament de sistemes de seguretat que avui mateix controlen uns 2.000 dispositius repartits per tot l'estat. La distribució no és uniforme: mentre algunes zones reben una atenció prioritària, altres romanen amb un nivell de vigilança molt inferior.

> "Les corporacions destaquen que l'augment d'aquests dispositius pretén dissuadir comportaments incívics així com tenir constància de possibles infraccions",

explica el consens entre les administracions locals, tot i que la realitat numèrica revela una disparitat significativa.

Escaldes-Engordany i Encamp dominen l'escena digital

Aquestes dues parròquies concentren més de la meitat del parc total. Escaldes ha passat de només 100 càmeres el 2021 a les actuals 500, amb un creixement anual constant que situa els seus principals punts d'interès al nucli comercial de l'Avinguda Carlemany, als equipaments esportius i en l'edifici central.

Encamp segueix aquesta línia expansiva: actualment disposa de 504 dispositius, amb la meta clara d'alçar aquest nombre fins a les 520 unitats. La intenció és concretar la instal·lació de dotze aparells immediatament, mentre que els 110 restants s'adquiriran mitjançant un concurs públic obert al BOPA amb ofertes presents abans del proper dia dos de desembre.

La resta d'estats juga a la cua

La capital i parròquia més poblada, Andorra la Vella, roman en una situació diferent. Amb només 192 dispositius operatius avui mateix, encara no arriba ni tan sols al 50% del total que tenen Escaldes o Encamp. No obstant això, el pla municipal apunta cap a un futur proper: la meta és arribar als 314 càmeres per a finals d'aquest any o principis de l'any vinent (2027).

La situació varia notablement en les altres quatre parròquies:

* Sant Julià: Ha instal·lat recentment una desena de dispositius, especialitzats en combatre abocaments i mala gestió de residus. El total s'acosta als 200.

* La Massana: Compta amb 185 càmeres distribuïdes entre parcs, places i equipaments diversos.

* Canillo: Actualment en té 150, però el projecte de futur és audaç: preveu augmentar la dotació fins a les 400 unitats. Això li permetria convertir-se en la tercera parròquia més vigilada, malgrat ser la penúltima per població.

* Ordino: És l'únic cas amb menys cobertura relativa. Amb només 87 dispositius, va incorporar setze el 2023 i quinze més durant el 2025. La majoria es troben en carrers, carreteres i equipaments comunals.

El marc legal justifica la expansió?

Totes les corporacions subratllen que aquest desplegament s'emmarca dins de la llei vigent. L'objectiu declarat és doble: dissuadir l'incivisme (com abocaments o comportaments al marge) i facilitar la col·laboració amb els cossos de seguretat per a actuacions urgents, regularitat del trànsit i protecció de l'ordre públic.

No obstant això, les mateixes fonts puntualitzen que, en cap cas, aquesta xarxa massiva d'observació hauria de vulnerar la privacitat dels ciutadans. La qüestió rau ara a saber si aquest equilibri entre seguretat col·lectiva i llibertats individuals es manté davant una instal·lació que ja s'apropa als dos mil punts d'observació.