Un pas parcial cap a la dreta de les dones, amb una barrera institucional intacta

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres una reforma del Codi Penal que elimina la responsabilitat penal per a les dones que avorten voluntàriament. No obstant això, els professionals sanitaris que practiquin l'intervenció continuaran sent perseguits legalment amb penes de presó i inhabilitació professional.

Aquesta decisió, presentada pel ministre Ladislau Baró, marca un canvi en la legislació andorrana sense resoldre el problema principal: l'accés a l'avortament dins del país seguirà sent il·legal. Les dones hauran de continuar desplaçant-se a Catalunya o altres territoris per accedir legalment a aquesta prestació sanitària.

> «La protecció constitucional de la vida no ha de comportar la criminalització de les dones», va defensar Baró, tot i reconèixer que mantenir les sancions als metges és un «imperatiu constitucional» per compatibilitzar-se amb el Coprincipat.

Dades reals: 146 residents van avortar a Catalunya en 2025

Les conseqüències d'aquesta legislació es fan visibles en les xifres. Segons la Generalitat de Catalunya, el 2025 un total de 146 dones residents a Andorra van interrompre el seu embaràs en centres del sistema sanitari públic català.

Aquest nombre representa tres casos més que l'any anterior (143) i supera els registres dels anys anteriors: 142 casos el 2023, 130 el 2022 i 117 el 2021. Aquests dades no inclouen les intervencions en centres privats ni altres territoris, de manera que la xifra real podria ser superior.

El perfil de les afectades revela una situació preocupant: onze dones tenien menys de vint anys i el grup més nombrós corresponia a dones d'entre 30 i 34 anys. Gairebé set de cada deu interrupcions es van practicar mitjançant el mètode farmacològic, mentre que la resta requereixien intervenció quirúrgica.

L'Hospital de la Seu d'Urgell ofereix aquest servei des del 2021, convertint-se en una alternativa de proximitat per a les residents andorranes. Tanmateix, el cost econòmic i emocional dels desplaçaments continua sent una barrera insalvable, especialment per a aquelles dones amb menys recursos.

La resposta d'Acció Feminista: «Avanç insuficient»

Les entitats feministes no han pogut ocultar la seva decepció. Acció Feminista d'Andorra ha qualificat la reforma com un avanç insuficient que manté les sancions penals als professionals sanitaris, impedint garantir l'accés efectiu a Andorra.

L'associació ha advertit que despenalitzar les dones no resoldrà les dificultats econòmiques i personals derivades dels desplaçaments. A més, han reclamat que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) assumeixi el cost de la prestació, una qüestió que el Govern ha descartat en aquest moment.

> «La despenalització no resoldrà les dificultats econòmiques i personals derivades dels desplaçaments a l'estranger», va advertir l'entitat.

Baró ha admès que finançar els avortaments practicats a l'estranger és una qüestió difícil d'abordar amb el marc legal actual, tot i reconèixer la necessitat de debatre'n en un futur proper.

El Coprincipat com a límit insalvable?

La complexitat institucional d'Andorra ha condicionat durant anys aquesta legislació. La Constitució protegeix plenament el dret a la vida, i el Govern interpreta que això, juntament amb les normes del Coprincipat (el president francès i el bisbe d'Urgell), impedeix legalitzar l'avortament dins del territori.

Encara existeixen incògnites sobre si el copríncep episcopal sancionarà la llei un cop aprovada pel Parlament, tot i que els mecanismes constitucionals permetrien que entrés en vigor amb la signatura d'un sol dels dos caps d'Estat. Aquesta situació reflecteix com les particularitats institucionals del Principat continuen condicionant les polítiques sobre drets sexuals i reproductius.

Tramitació urgent al Parlament: dijous 29 d'octubre

El projecte de llei es presentarà aquest dijous, dia 29 d'octubre, al Consell General. El Govern preveu tramitar-lo per la via d'urgència amb l'objectiu que pugui aprovar-se abans del final de la legislatura.

Tanmateix, fins i tot en cas d'aprovació parlamentària, la despenalització no serà efectiva immediatament si falta la sanció constitucional. Les entitats feministes assenyalen que el canvi es queda a mig camí sense garanties per accedir legalment al servei dins del país.

En definitiva, mentre el Govern presenta aquesta modificació com un pas endavant en els drets de les dones, les futures mamàs hauran de continuar sortint d'Andorra si volen interrompre voluntàriament l'embaràs amb garanties legals i sanitàries.