Els números del Departament d'Estadística no miren a ningú: Andorra ha passat dels seus límits. A finals de setembre del 2026, les xifres oficials confirmen que el Principat suma ara els 90.122 residents. És un salt brut de més de 1.473 persones en només dotze mesos, una taxa d'augment del 1,7% que sona a eufemisme davant la realitat urbana.

Aquesta inflació demogràfica no és uniforme; es concentra on el sòl ja està gairebé saturat. Canillo lidera l'expansió amb un salt del 4%, afegint-se'n 251 nous veïns que busquen espai en una comarca densament habitada. Ordino i la Massana també es fan forts, creixent respectivament el 3% i el 2,2%. Encamp no s'hi escapa amb un increment del 2%, mentre Escaldes-Engordany suma més de 276 nous residents en una zona on l'hàbitat ja és costós. Sant Julià de Lòria registra també creixement, però Andorra la Vella es queda enrere amb el percentatge més baix, un detall que podria interpretar-se com a signe d'un centre urbà saturat o simplement menys atractiu per als nous arribats.

El perfil dels nouvinguts revela una tendència preocupant: l'estrangeritza del país. El col·lectiu de 'altres nacionalitats' lidera el creixement absolut amb 632 persones noves, mentre que la població andorrana només augmenta en 465 individus. L'espanyol i el francès també guanyen terreny, però és l'experiència portuguesa qui mostra una fugida: perdem 171 ciutadans portuguesos en un any, amb un descens del 2%. Aquesta rotació de població estranya suggereix que Andorra ja no reté a tothom; algú entra i altres se'n van.

L'estructura d'edat tampoc ens ofereix una imatge tranquil·la. La piràmide demogràfica es manté jove amb el 73,3% de la població entre els 15 i els 64 anys, però això amaga un problema latent: hi ha gairebé tres vegades més gent en edat laboral que n'hi hauria d'haver per cobrir les pensions futures. La joventut representa el 10,5% del total i la tercera edat el 16,2%, una distribució que pot semblar saludable ara mateix però que genera pressions immenses sobre els serveis públics en poc temps.

Hi ha una discrepància curiosa entre les dades oficials i els registres comunals. Mentre l'estadística central diu 90.122 habitants, el cens local situa la població a 94.673 persones per al mateix moment. Aquesta diferència de més de 4.500 individus no és un error matemàtic sinó una alerta sobre com es comptabilitza realment qui viu aquí i quin impacte té aquesta gent en les arques municipals.

La notícia oficial parla d'èxit demogràfic, però la mirada propera veu el cost de mantenir aquest ritme. Si continuem omplint parròquies sense planificar infraestructures adequades, ens trobarem amb unes ciutats petites on ja no hi ha espai per a respiration ni per als nous serveis que necessitem.