Un any més i Andorra esdevé el país amb major densitat d'europeus del continent, tot i que la xifra total encara no arriba al milió. Segons les últimes dades publicades per l'entitat estadística, la població resident ha arribat a 90.122 persones al 30 de setembre del 2026.

L'augment és moderat si el comparem amb mesos anteriors: només hi ha hagut un increment de 17 residents respecte a agost, quan la xifra era de 90.105 habitants. No obstant això, l'anàlisi anual revela una tendència clara: l'any passat s'havia guanyat 1.473 nous veïns, un salt del 1,7% respecte al setembre del 2025.

La clau de la creixença: Sud-amèrica

El motor d'aquest èxit demogràfic no és l'immigració europea tradicional, sinó una onada migratòria des dels països veïns. Els ciutadans colombians, peruans i argentins representen el 25,5% de tota la nova població ingressada en un any.

Dins d'aquest grup sud-americà, les xifres parlen clares:

* Colòmbia: És l'única que creix amb força. Són ara mateix 1.833 residents (226 de més), un salt del 14,1%.

* Perú: La comunitat peruana s'eleva fins a les 1.053 persones (+100 habitants).

* Argentina: Creix amb moderació, arribant als 3.358 residents (+50 persones).

Aquestes tres nacionalitats sumen un total de 376 nous veïns que han fet créixer el país.

Qui més i qui menys?

Mentre els sud-americans lideren, altres grups mostren dinàmiques diferents. El col·lectiu d'altres nacionalitats registra el creixement percentual més alt del 4,1% (632 persones noves), passant de 15.537 a 16.169 residents.

Per la seva banda, les comunitats tradicionals també han crescut:

* Població andorrana: +465 persones (+1,2%).

* Espanyols: +307 residents (+1,5%).

* Francèsos: Un salt significatiu del 5,9%, amb 240 nous veïns.

No obstant això, hi ha una excepció preocupant: la comunitat portuguesa és l'única gran nacionalitat que perd població. Ha deixat de créixer i registra una pèrdua neta de 171 residents (-2%).

Totes les parròquies guanyen habitants

L'expansió no s'atura a cap nucli urbà; totes set escoles creixen, tot i amb ritmes desiguals:

* Escaldes-Engordany: Líder en nombre absolut (+276 veïns).

* Encamp i la Massana: Segueixen de prop amb 271 i 266 nous residents respectivament.

* Canillo: Encara que té menys habitants absoluts, és el poble amb major creixement percentual (+4%, +251 persones).

* L'Ordino guanya 173 veïns (+3%), mentre que Sant Julià de Lòria n'incorpora 116.

La capital, Andorra la Vella, suma només 120 nous habitants. Això fa que sigui el municipi amb l'augment percentual més baix (només un 0,5%), reflectint una certa estancament demogràfic en el nucli urbà central.

Una societat que senvellim ràpid

Darrere d'aquests números positius hi ha una realitat estructural: Andorra continua envellint. La població jove es redueix mentre la gran majoria dels residents són adults o gent gran.

* Els menors de 15 anys cauen fins al 10,5% del total (9.487 persones), una pèrdua del 2,2% en un any.

* En canvi, els seniors superen la barrera dels 65 anys: són ara mateix el 16,2% de la població (14.584 persones).

Aquesta franja d'edat representa un creixement del 4,6%, mentre que la classe mitjana i adulta (entre 15 i 64 anys) manté una xifra gairebé estable amb uns 66.000 habitants.

Discrepància entre estadístiques oficials i censals

Cal tenir en compte un detall important per a l'anàlisi: les dades de l'Institut d'Estadística no coincideixen exactament amb els registres dels consells comarcals. Mentre que Estatística situa la població real en 90.122, el cens comunil registra una xifra superior de 94.673 persones. Aquesta diferència de més de 4.500 individus reflecteix les complexitats del registre administratiu i suggereix que molts residents poden estar inscrits en altres llocs o no ser comptats correctament als registres locals.

Aquestes xifres confirmen una realitat: Andorra continua obrint-se al món, però especialment cap a Sud-amèrica, mentre llunya el repte de mantenir la seva població jove davant d'un procés natural d'envelliment.