On dormiran els treballadors estacionals? El Govern d'Andorra aprueba una partida econòmica però no soluciona la manca d'allotjament

L'Estat espanyol ha aprovat recentment un pressupost específic de 5.100 euros destinat a facilitar l'hivernatge dels temporers que treballen al país, especialment en el sector hoteler. No obstant això, la mesura no inclou cap obligació ni garantia per part del Govern d'Andorra per garantir places d'allotjament disponibles al mercat de pisos.

La realitat és que l'oferiment hotelenc actual només cobreix una petita fracció de les necessitats. El sector hoteler, inclosos els establiments situats a les estacions d'esquí com Grandvalira i Vallnord-Encamp, disposa oficialment de 3.363 autoritzacions per allotjar temporers. Aquesta xifra representa gairebé dos terços del total global permès al país.

Un mercat saturat on el preu supera els salaris

La taula següent detalla la distribució de les 5.100 autoritzacions totals vigents a Andorra:

| Sector | Autoritzacions |

|---|---|

| Hoteleria, inclosos establiments d'estació | 3.363 |

| Pistes d'esquí (Grandvalira i Vallnord) | 1.064 |

| Comerç, lloguer de material esportiu i immobiliària | 480 |

| Neteja i bugaderia industrial | 111 |

| Agències de viatges | 82 |

El problema s'accentua amb les xifres dels nous contractes del 2025. La mitjana salarial per metre quadrat als lloguers ha pujat fins a 18,19 euros, la qual cosa implica que un pis de 80 metres costa uns 1.455 euros al mes. Aquest preu representava gairebé tot el sou brut d'un treballador temporal de l'hostaleria, situat en una mitjana de 1.557 euros, abans de deduir impostos i despeses.

> "Un pis de 80 metres quadrats surt per uns 1.455 euros al mes. És gairebé tot el sou mitjà d'un temporer de l'hostaleria, situat en 1.557 euros." — Dades basades en nous contractes del 2025.

La solució: compartir habitacions fins a la cruïlla

Fins ara, per poder viure d'aquests ingressos baixos, molts treballadors han hagut de recórrer al pis compartit. L'estudi realitzat l'hivern passat mostrava que el 50,7% dels temporers vivia en habitatges facilitats directament pel seu empleador. El restant 49,3% s'allotjava a pisos privats.

Per assumir un preu de lloguer d'uns 1.500 euros mensuals, era habitual que quatre o cinc persones compartissin una habitació gran. Això reduïa la despesa individual fins als 375 euros (amb quatre) o els 300 euros (amb cinc), mantinguent el cost total dins del marge de 400 euros mensuals.

Aquesta dinàmica és crítica: si un treballador cobra al voltant dels 1.800 euros, pot arribar als 2.000 euros amb hores extres, però la temporada deixa de ser rendible si el lloguer se li dispara i no hi ha alternativa viable.

Conclusió: una partida sense efecte real sobre l'habitatge

Amb només 3.363 permisos al sector hoteler, queda oberta la pregunta fonamental abans d'iniciar cada temporada: quantes places oferiran els hotels i quants treballadors hauran de sortir a buscar un pis en un mercat saturat? L'aprovació dels 5.100 euros per part del Govern espanyol, sense una contrapartida institucional andorrana que garanteixi lloguers assequibles ni incrementi la oferta hotelera obligatòria, deixa els temporers en una situació de precarietat estructural.

La manca d'habitatge no és només un problema logístic; és el factor determinant perquè molts professionals decideixin o no treballar a Andorra durant l'hivern. Sense pisos disponibles ni polítiques públiques que regulin els preus, la partida de 5.100 euros es converteix en una xifra buida per als milers de temporeros.